Un mecanisme molt simple, basat en la temperatura, podria ser darrere el creixement i la multiplicació de les protocèl·lules, els primers éssers vius de la Terra. Aquests organismes, vesícules unides per una membrana de lípids, podrien ser molt semblants al primer ancestre unicel·lular de tots els essers vius coneguts, i un model matemàtic proposa que la diferència de temperatura entre els seus interior i exterior, causada per la mateixa activitat química que duia a terme, podria haver empès la seva proliferació.
En un article publicat a la revista ‘Biophysical Journal’, els defensors d’aquesta teoria expliquen com es podria haver produit. Si fos cert, podria tenir implicacions importants no només en el coneixement dels orígens de la vida al nostre planeta sinó també en la comprensió del càncer, que s’inicia per una divisió cel·lular descontrolada. La divisió d’una cèl·lula, però, actualment requereix la sincronització de molts processos bioquímics i mecànics al seu interior, i sembla que una complexitat tan gran no devia ser present als primers organismes que es van multiplicar d’aquesta manera.
Així doncs, hi ha d’haver una manera més simple, sense la necessitat d’implicació de l’ARN, dels gens ni dels enzims, per exemple, que van aparèixer molt més tard. Així doncs, la proposta és que les primeres formes de vida realitzaven una sèrie de reaccions químiques que, és clar, alliberaven calor. Aquest augment de la temperatura interior de les protocèl·lules, en crear les molècules de la capa de lípids, devia empènyer-les cap a l’exterior, fent que aquesta part creixés més ràpid que la de dins, fent-les inflant-les fins que finalment es van partir pel seu punt més calent: el mig.
Vista des de fora, aquesta forma de dividir-se no devia ser gaire diferènt de la mitosi, el mètode emprat actualment per les cèl·lules per dividir-se en dues d’iguals. Aquesta teoria, per bé que ara no és res més que això, es podria provar, fent servir molècules fluorescents per mesurar les variacions de temperatura a les cèl·lules. Si es demostrés que és així, això tindria dues implicacions importants: una, que la força motriu del desenvolupament de la vida és molt simple. L’altra, que la temperatura té un paper important als processos bioquímics i que, essencialment, les cèl·lules poden funciona com a màquines tèrmiques.
