MonPlaneta
Per què hi ha tanta gent que té por dels pallassos?

La por dels pallassos, anomenada tècnicament courlofòbia, està força estesa. Gairebé tots coneixem algú que en té, però per què es produeix? Aquest ha estat l’objecte d’un estudi d’un equip d’investigadors de la Universitat de South Wales, a Austràlia, publicat fa poc a la revista ‘Frontiers in Psychology’. Un treball que ha analitzat una fòbia present tant en infants com en adults i en moltes cultures diferents.

Una por més estesa que la majoria de fòbies comunes

Tot i que hi ha moltes explicacions possibles, fins ara no s’havien estudiat de manera específica. És per això que els investigadors van crear un qüestionari sobre la por als pallassos, que va ser respost per una mostra de gairebé 1.000 persones d’entre 18 i 77 anys de diversos països del món. Sorprenent, per bé que només un 5% van afirmar tenir una “por extrema” dels pallassos, una proporció superior a la d’altres fòbies comunes, més de la meitat, un 53,5%, van confessar tenir-ne por fins a cert punt. A més, sembla que per raons que no són clares, les dones tenen més por de pallassos que els homes i, a més, la por sembla que disminueix amb l’edat, com passa amb altres fòbies més estudiades.

La impossibilitat de veure les emocions reflectides a la cara dels pallassos és una causa comuna de por | Pexels
La impossibilitat de veure les emocions reflectides a la cara dels pallassos és una causa comuna de por | Pexels

Diverses explicacions possibles

Per trobar-ne els orígens, els investigadors van fer encara un altre qüestionari perquè el responguessin els qui havien afirmat tenir algun grau de por als pallassos. En aquesta bateria de preguntes, es volia relacionar la por amb vuit possibles raons: la seva aparença gairebé inhumana, una sensació d’amenaça relacionada amb les seves expressions facials, que el maquillatge creï incertesa perquè amaga els senyals de les emocions, que el color recordi la sang o la mort i causi aversió, la incomoditat relacionada amb el seu comportament, una por apresa d’altres persones properes, la imatge negativa dels pallassos a la cultura popular o, finalment, una mala experiència personal amb un pallasso.

Curiosament, aquesta darrera explicació és la menys habitual. Per tant, sembla que l’experiència vital no és una raó suficient per a la por als pallassos. En canvi, la imatge negativa que en donen als mitjans és molt més important. L’exemple més recordat, probablement, és en Pennywise, el pallasso assassí de la novel·la ‘It’ de Stephen King, interpretat per Tim Curry a l’adaptació per a televisió de 1990 i per Bill Skarsgård a les adaptacions al cinema de 2017 i 2019.

No obstant això, el factor més relacionat amb la por als pallassos sembla que és que és difícil identificar-ne les emocions pel maquillatge, que amaga les expressions. En qualsevol cas, aquesta recerca ha permès recollir informació interessant sobre una fòbia molt habitual i obre algunes preguntes més. Així, per exemple altres tipus de maquillatge, com ara disfressar-se d’animal, poden activar la mateixa por? O és alguna cosa específica del maquillatge de pallasso? Els autors d’aquest estudi, ara, volen continuar treballant per respondre-les.

Més notícies
Serp d'aigua (Natrix maura), una de les espècies que es troben a Catalunya / Jaume Marlès
Les 11 serps que pots trobar als boscos de Catalunya (dues de verinoses)
Són animals fonamentals per a l'ecosistema sovint víctimes de la fòbia que provoquen en els humans
Mentre dormim es duen a terme una sèrie de processos cerebals molt importants pel nostre benestar | Pxhere
Descobreixen com dormir ens ajuda a processar les emocions
El procés consolida les positives i elimina les negatives, una dada que pot resultar en el desenvolupament de noves teràpies
Mirar pel·lícules canvia el funcionament del nostre cervell durant una estona | Pixnio
Nous avenços en l’estudi de què passa al cervell quan mirem una pel·lícula
Una recerca liderada per la Universitat d'Oxford i la Universitat Pompeu Fabra mostra com transforma com sentim i pensem
La mala supressió dels records que ens produeixen por és un element clau en el desenvolupament d'alguns trastorns mentals
Descobreixen com ho fa el cervell per suprimir els records que ens fan por
La troballa podria servir per tractar problemes com l'anxietat o fins i tot la síndrome d'estrès posttraumàtic

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa