Apareixen nous elements de la muralla ibèrica a l’Esquerda de Roda de Ter

Els treballs a la zona medieval permeten descobrir un nou espai d'emmagatzematge que es va cremar

La nova campanya d’excavacions al jaciment de l’Esquerda de Roda de Ter (Osona) ha mostrat nous elements de la muralla ibèrica. Es tracta de la part interna d’aquesta estructura, que en aquest punt han constatat que fa fins a 5 metres d’amplada. “Fa dos anys va aparèixer i estem mirant de seguir-la, traient el material d’enderroc” que la cobreix, explica la directora de l’excavació de l’àmbit ibèric, Montserrat Rocafiguera. Aquest dissabte finalitzaran els treballs després de dues setmanes.

A la part medieval, han excavat una zona nova on ha aparegut un espai utilitzat de magatzem que es va cremar i on han recuperat restes de ceràmiques i peces de ferro com ara claus. “Hem trobat un espai que es veu molt bé, on l’estructura fa uns 5 metres d’amplada, és una muralla de gran entitat”, afirma Rocafiguera. Els treballs són laboriosos perquè han de retirar tots els elements d’enderroc que la cobreixen. Aquesta estructura, a més, es va utilitzar per construir la muralla visigòtica i es va foradar amb el camp de sitges medieval. En els últims anys han pogut localitzar uns 5 metres de muralla de la cara interna.

Arqueòlegs treballen a la zona medieval de l'Esquerda | ACN
Arqueòlegs treballen a la zona medieval de l’Esquerda | ACN

La 45a campanya d’excavacions va començar la setmana passada i finalitzarà aquest dissabte. Hi hauran treballat una quinzena de persones, entre la part ibèrica i la medieval, un nombre reduït per la situació de pandèmia. Entre les novetats destaca la descoberta d’un nou tram de muralla ibèrica. També s’ha avançat en l’excavació de la casa número 3. L’any passat ja van descobrir-hi una llar de foc central molt ben delimitada. Enguany, s’ha constatat un nivell més antic, a un escàs centímetre de terra del que ja hi havia. Segons Montserrat Rocafiguera, és un detall que aportarà molta més informació. Si bé no han pogut localitzar l’entrada principal de la casa, han trobat restes de ceràmica i retalls d’una època posterior, entorn del segle II a.C.

En aquesta mateixa casa l’any passat van aparèixer fragments de ceràmica d’una gerra de grans dimensions. S’ha pogut reconstruir i està pendent d’estudi i catalogació. Està decorada amb pintura blanca i els investigadors l’associen amb la ceràmica feta a la costa. Un fet que, segons Rocafiguera, demostra que hi havia una xarxa de comunicació entre els diferents pobles ibers d’interior i costa.
La previsió és que l’any vinent puguin seguir excavant la casa i determinar si hi ha un sòl més antic, tal com ja van descobrir en una casa del costat i que van situar en la primera edat del ferro. El nivell actual que s’ha excavat és de principis del segle V a.C.

El responsable de les excavacions a la zona medieval de l'Esquerda amb algunes de les troballes | ACN
El responsable de les excavacions a la zona medieval de l’Esquerda amb algunes de les troballes | ACN

En paral·lel, també s’ha excavat a la part nord del jaciment medieval. Una zona d’uns 20 m2 que no s’havia explorat i que ha tret a la llum un nou espai. “Inicialment semblava una casa, però després hem constat que s’havia cremat i destruït, fet que ha permès recuperar molts elements de carbó i fusta”, remarca el codirector de l’àmbit medieval del jaciment, Albert Pratdesaba. Han aparegut metalls com ara claus i puntes i tres panys d’arqueta, uns petits cofres per emmagatzemar. I pel que fa a ceràmiques, restes de reductora (un tipus de material) que s’utilitzava per cuinar i fragments de verd-i-morat d’una gerra petita, un material menys habitual que denotava un major poder adquisitiu. També han trobat una moneda ibèrica bolskan, una punta de fletxa de bronze i una peça metàl·lica de cinturó.

Al jaciment de l’Esquerda, que fa unes 12 hectàrees, s’han localitzat restes d’una trentena d’habitatges, entre cases, un graner i una possible taverna. Durant tots aquests anys de campanyes, s’han excavat 1,5 hectàrees. “Ens queda molta feina a fer”, assenyala l’investigador. El poblat medieval està datat entre els segles XII i XIV, fins que va quedar destruït per les lluites feudals.

Nou comentari