MonPlaneta
Les mosques confinades, com molta gent, dormen menys i mengen més

És ben sabut, i gairebé tothom ho ha patit en primera persona, que els confinaments per la pandèmia de Covid-19 van trastocar els hàbits de son i d’alimentació de moltes persones. A banda de condicionants com la falta d’horaris i la impossibilitat de fer exercici, un equip de científics de la Universitat Rockefeller, als Estats Units, apunten que l’aïllament social per sí mateix podria ser-ne el causant. En un article a la revista ‘Nature’, expliquen com les mosques de la fruita, aïllades en tubs d’assaig durant una setmana, també comencen a dormir menys i a menjar més.

Així doncs, afirma l’estudi, la separació crònica de la resta del grup pot induïr canvis en l’expressió genètica, l’activitat cerebral i el comportament en les mosques, sent un dels primers models animals seriosos que poden permetre estudiar la reacció biològica a la soledat. Segons sembla, les mosques tenen una resposta específica a l’aïllament social, que té conseqüències patològiques lligades a canvis en un petit grup de neurones. Les mosques de la fruita són animals socials, que s’alimenten en grups, tenen rituals d’aparellament complexos i fins i tot juguen entre elles, Pel que fa al seu son, dormen 16 hores al dia, durant la nit i en una llarga migdiada. Això les feia perfectes per a un experiment sobre els efectes de l’aïllament social. A més, als seus gens hi trobem més semblances que no ens pensem amb els humans, amb versions simples de molts processos biològics.

Drosophila melanogaster | Wikimedia Commons

Per a aquest estudi, es va comparar com es comportaven les mosques en confinar-les soles. Al cap de set dies, van començar a menjar més i a dormir menys, i es va descobrir que un grup de gens lligats a la gana s’expressaven diferent als cervells del les mosques aïllades. Un grup de neurones anomenades P2 eren les responsables d’aquests canvis en el son i l’alimentació. Si es desactivaven aquestes neurones, les mosques tornaven a comportar-se de manera normal; si s’intensificaven, en canvi, només els calia un dia d’aïllament per canviar els seus patrons. És possible, doncs, que aquestes neurones tinguin relació amb la percepció d’aïllament o la intensitat de la soledat. Gràcies a l’enginyeria genètica, van provar diverses coses, com ara fer mosques amb insomni per comprovar que no menjaven més. Així, van arribar ala conclusió que només l’aïllament i les neurones P2 combinades podien tenir aquests efectes.

Està comprovat que molts animals socials, de les mosques a nosaltres, mengem més i dormir menys quan se’ns aïlla, però les raons no acaben de ser clares. Podria ser que l’aïllament fos senyal d’incertesa en el futur i s’activés un circuit de preparació per a temps durs, és a dir, d’alerta constant –dormir menys– i provisió d’aliments –menjar més–, però no està clar si el mecanisme biològic dels humans és el mateix que el de les mosques. Tot i això, aquest estudi podria ser un primer pas per estudiar altres animals i, finalment, provar si tot plegat té una raó compartida en moltes espècies diferents.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa