És ben sabut, i gairebé tothom ho ha patit en primera persona, que els confinaments per la pandèmia de Covid-19 van trastocar els hàbits de son i d’alimentació de moltes persones. A banda de condicionants com la falta d’horaris i la impossibilitat de fer exercici, un equip de científics de la Universitat Rockefeller, als Estats Units, apunten que l’aïllament social per sí mateix podria ser-ne el causant. En un article a la revista ‘Nature’, expliquen com les mosques de la fruita, aïllades en tubs d’assaig durant una setmana, també comencen a dormir menys i a menjar més.
Així doncs, afirma l’estudi, la separació crònica de la resta del grup pot induïr canvis en l’expressió genètica, l’activitat cerebral i el comportament en les mosques, sent un dels primers models animals seriosos que poden permetre estudiar la reacció biològica a la soledat. Segons sembla, les mosques tenen una resposta específica a l’aïllament social, que té conseqüències patològiques lligades a canvis en un petit grup de neurones. Les mosques de la fruita són animals socials, que s’alimenten en grups, tenen rituals d’aparellament complexos i fins i tot juguen entre elles, Pel que fa al seu son, dormen 16 hores al dia, durant la nit i en una llarga migdiada. Això les feia perfectes per a un experiment sobre els efectes de l’aïllament social. A més, als seus gens hi trobem més semblances que no ens pensem amb els humans, amb versions simples de molts processos biològics.
Per a aquest estudi, es va comparar com es comportaven les mosques en confinar-les soles. Al cap de set dies, van començar a menjar més i a dormir menys, i es va descobrir que un grup de gens lligats a la gana s’expressaven diferent als cervells del les mosques aïllades. Un grup de neurones anomenades P2 eren les responsables d’aquests canvis en el son i l’alimentació. Si es desactivaven aquestes neurones, les mosques tornaven a comportar-se de manera normal; si s’intensificaven, en canvi, només els calia un dia d’aïllament per canviar els seus patrons. És possible, doncs, que aquestes neurones tinguin relació amb la percepció d’aïllament o la intensitat de la soledat. Gràcies a l’enginyeria genètica, van provar diverses coses, com ara fer mosques amb insomni per comprovar que no menjaven més. Així, van arribar ala conclusió que només l’aïllament i les neurones P2 combinades podien tenir aquests efectes.
Està comprovat que molts animals socials, de les mosques a nosaltres, mengem més i dormir menys quan se’ns aïlla, però les raons no acaben de ser clares. Podria ser que l’aïllament fos senyal d’incertesa en el futur i s’activés un circuit de preparació per a temps durs, és a dir, d’alerta constant –dormir menys– i provisió d’aliments –menjar més–, però no està clar si el mecanisme biològic dels humans és el mateix que el de les mosques. Tot i això, aquest estudi podria ser un primer pas per estudiar altres animals i, finalment, provar si tot plegat té una raó compartida en moltes espècies diferents.
