MonPlaneta
La llengua materna pot influir en les habilitats musicals

Quina llengua materna parlem pot influir en les habilitats musicals. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un gran estudi global, els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘Current Biology’. En aquest treball, s’apunta que les característiques de cada idioma i com el nostre cervell s’hi adapta poden afectar altres àrees de la cognició. Així, per exemple, les llengües tonals milloren la percepció de la melodia però, en canvi, empitjoren la del ritme.

Quan el to canvia el significat de la paraula

Els idiomes tonals, com el seu nom indica, fan servir el to per diferenciar paraules que, si no fos així, sonarien exactament igual. Així, mentre en llengües no tonals com el català els canvis de to poden indicar emocions però no canvien el significat de les paraules, en mandarí, per poser un exemple, ‘mă’ vol dir ‘cavall’ mentre que ‘mā’ vol dir ‘mare’. La capacitat de distingir entre tons diferents per entendre l’idioma, doncs, és una habilitat prou important per pensar que, a l’hora de fer música, podria tenir algun efecte.

Un gran estudi per buscar diferències

És per això que aquest estudi ha analitzat les habilitats musicals de gairebé mig milió de persones de 203 països a través d’un joc online on els participants havien de completar diverses tasques, que incloïen la identificació de melodies amb tons diferents i també les bases rítmiques que hi encaixessin millor.

escoltar escoltant musica auriculars
Els participants van haver de resoldre alguns exercicis basats en la percepció de la melodia i el ritme | Pxhere

De mitjana, els parlants nadius de les 19 llengües tonals representades a l’estudi van obtenir uns resultats millors en els exercicis relacionats amb la melodia que no pas els parlants dels 29 idiomes no tonals representats. Aquesta diferència, a més, era prou important com per concloure que tenir una llengua materna tonal millora la percepció de la melodia aproximadament la meitat del que ho faria anar a classes de música. Aquestes mateixes persones, però, també van obtenir resultats pitjors als exercicis relacionats amb el ritme.

El cervell ha de triar a què para més atenció

Així doncs, sembla que el nostre cervell ha de triar on posa l’atenció. Els tons són fonamentals en algunes llengües i això podria explicar que també beneficiï la seva percepció en la música. Això, però, té un cost, perquè tot el que ‘s’inverteix’ en aquest aspecte es pot perdre un altre. Un altre estudi que aprofundeix en els efectes de la llengua materna en el funcionament del cervell de cadascú i que, a més, és prou ampli com per permetre conclusions més generalitzables que en d’altres de semblants que s’havien fet fins ara.

Més notícies
La nostra capacitat de parlar té una base fisiològica a la laringe
Esbrinen per què els humans controlem millor la veu que els altres primats
La diferència és a les membranes del costat de les cordes vocals, segons un estudi
Les primeres paraules que aprèn un nadó són molt semblants independentment del seu rerefons lingüístic i cultural | Pixabay
“Mama”, “això”, “allò”… les primeres paraules d’un nadó són iguals arreu
Independentment de la llengua i la cultura, el primer que s'aprèn són paraules que atreuen l'atenció dels qui en tenen cura
La síndrome de l'accent estranger és un problema raríssim però que sovint arriba a la premsa per la seva vistositat | Pikist
La ‘síndrome de l’accent estranger’: quan una malaltia canvia com parles
Aquest fenomen és un dels més estranys i espectaculars de la medicina i pot tenir diverses explicacions
Escriptura thai antiga
La història està escrita a la gramàtica
La genètica, la lingüística i la musicologia tracen un arbre de relacions entre idiomes que mostra que la gramàtica és una imatge especular de l'ADN a l'hora de descobrir les vicissistuds de les poblacions humanes

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa