Un equip d’investigadors ha publicat un article a la revista ‘Science Advances’ on conclou que les dones, al llarg de la història de la humanitat, sempre han tingut fills més joves que els homes. En aquest treball, els científics han mirat d’esbrinar l’edat mitjana a què s’han anat reproduïnt els humans, és a dir, la llargada de les generacions, com a manera de conèixer com ha anat canviant la seva biologia i també la seva organització social. A partir d’aquí, creuen, fins i tot es podrien mirar de preveure els efectes dels canvis ambientals del futur en la manera com ens comportem com a espècie en aquest sentit.
El treball ha conclòs que, durant els darrers 250.000 anys, l’edat mitjana a què han tingut fills els humans ha estat de 26,9 anys però que, si en el cas dels homes aquesta mitjana és de 30,7 anys, en les dones és de 23,2 anys. No obstant això, durant els darrers 5.000 anys aquesta diferència s’ha anat encongint i, en els càlculs més recents, l’edat maternal mitjana és de 26,4 anys. La paternal, en canvi, va caure lleugerament a partir de fa 10.000 anys, coincidint amb el creixement poblacional de l’aparició de les primeres civilitzacions.
Les mutacions genètiques contenen molta informació
Tot plegat ha estat possible gràcies a un mètode basat en les mutacions genètiques. Els investigadors van pensar que podien predir l’edat a què havien tingut fill els humans a través de les mutacions que haguessin passat als seus fills. Com que aquestes mutacions s’han anat acumulant i han arribat fins els nostres dies, aquesta tècnica, també permet tirar enrere per saber en quin moment ho havien fet els nostres avantpassats.
L’ADN dels infants conté entre 25 i 75 mutacions noves, cosa que permet comparar els pares i els fills i classificar les mutacions per tipus. En mirar-ho a gran escala, els investigadors es van adonar que això darrer, a més, depenia de l’edat de la mare i el pare, permetent accedir a una informació que, fins ara, semblava impossible d’aconseguir.
Així doncs, a partir d’ara, a més dels registres escrits, les troballes arqueològiques, els fòssils i el que es pugui obtenir d’anàlisis químics o fins i tot genètics, l’ADN també podrà servir per tenir informació sobre l’edat dels pares d’un cos en el moment del seu naixement, una dada molt important a l’hora de conèixer millor la seva família.
