L’enorme mobilitat d’un mamut al llarg de la seva vida: gairebé dues voltes a la Terra

L'anàlisi d'uns ullals mostra que, en 28 anys, aquest exemplar va recórrer 70.000 quilòmetres, una xifra increïble

Els mamuts llanuts són un dels animals més coneguts de la darrera Edat de Gel, uns parents peluts i gegants dels elefants actuals que van ser, durant molt de temps, els éssers més pesants que hi havia a les terres emergides del nostre planeta. Ara, gràcies a l’anàlisi de la composició dels seus ullals, també podem saber quants viatges feien al llarg de la seva vida, i els resultats són sorprenents: segons un article publicat a la revista ‘Science’, un exemplar en concret va recórrer prou distància com per, gairebé, fer la volta a la Terra dues vegades.

Aquest descobriment, que mostra la gran mobilitat d’aquests animals, s’ha pogut fer gràcies a que els ullals dels mamuts poden servir per conèixer-ne la vida d’una manera semblant a com es pot saber com ha estat la vida d’un arbre analitzant-ne els anells del tronc. Al llarg del seu desenvolupament, anaven incorporant alguns elements químics que, ara, permeten seguir-ne els moviments, per bé que amb una precisió no gaire alta. No obstant això, les proves fetes en els ullals d’un mamut mascle que va viure a l’actual Alaska (Estats Units) fa uns 17.000 anys han indicat clarament la seva enorme mobilitat.

Excavació d'un os de mamut al Barranc de la Boella  | ACN
Excavació d’un os de mamut al Barranc de la Boella | ACN

Quan van obrir un dels ullals, d’uns 170 centímetres de llargada, van observar que hi havia diversos isòtops d’alguns elements químics, com ara l’estronci i l’oxigen, i els van comparar amb les variacions d’aquests isòtops que hi ha en diversos indrets d’Alaska. Així, segons els resultats de l’estudi, aquell mamut, que va viure 28 anys, va recórrer 70.000 quilòmetres al llarg de la seva vida, una distància equivalent a gairebé dues voltes a la Terra, que té una circumferència de 40.000 quilòmetres

El descobriment de la gran mobilitat dels mamuts, a més, pot ajudar a entendre per què es van extingir. Sent animals tan grans, la proliferació de boscos al final de l’Edat de Gel no només va substituïr els prats on vivien sinó que també en va limitar la mobilitat, deixant-los menys espai per pasturar i, a més, convertint-los en preses més fàcils.

Nou comentari