Les darreres tecnologies han permès que un jaciment de 400 milions d’anys, descobert fa més d’un segle a Escòcia, es converteixi en un element clau perquè puguem comprendre, finalment, l’origen de la vida. Anomenat ‘la Pedra Rosetta’ dels organismes del nostre planeta, en referència a les inscripcions que van permetre desxifrar els jeroglífics egipcis, els darrers descobriments que se n’ha fet un equip de científics de la Universitat d’Edimburg han estat publicats a ‘Nature Communications’.
Les noves tècniques revolucionen un jaciment molt estudiat
El jaciment de Rhynie, al nord-est d’Escòcia, té uns 407 milions d’anys i sempre havia estat considerat un dels més importants del món. Ara, però, els darrers anàlisis han mostrat que la preservació dels fòssils que conté, a nivell molecular, és encara millor del que s’havia pensat fins ara. Les restes són de tot un ecosistema fossilitzat, cosa que dóna una visió molt més àmplia, i les darreres tècniques d’obtenció no-invasiva d’imatges, juntament amb l’anàlisi de dades i l’aprenentatge automàtic, han permès analitzar-ne mostres en més profunditat que fins ara.
Així, per exemple, fent servir l’anomenada espectroscòpia FTIR, que fa servir infraroigs per obtenir dades amb alta resolució, s’ha pogut veure l’alt nivell de preservació de la informació molecular de l’interior de les cèl·lules, els teixits i els organismes que van quedar impresos a la roca del jaciment.
Identificant i descobrint trets de noves espècies
Com que ja es coneixien la majoria d’organismes representats, els investigadors han pogut identificar les empremtes moleculars que permeten distingir entre fongs, bacteris i altres grups. Gràcies a això, també s’han pogut descobrir alguns dels membres més desconeguts de l’ecosistema de Rhynie, inclosos dos exemplars del nematòfits, uns éssers tubulars misteriosos que tenen característiques tant d’algues com de fongs. Si fem cas a les darrers anàlisis, sembla que no eren ni líquens ni fongs.
Una nova tecnologia al servei de l’estudi de restes vives antigues
Així doncs, més enllà dels resultats concrets d’aquest estudi, la recerca ha servir per demostrar el potencial d’una manera ràpida i no invasiva de discriminar entre diverses formes de vida per conèixer molt més a fons la diversitat que hi havia entre els organismes primitius del nostre planeta. A més, introduint les dades a un algoritme d’aprenentatge automàtic, poden ser classificats a gran velocitat, una tècnica que es podria aplicar fàcilment a altres jaciments.
Tot plegat, a més, mostra tot el que es pot aprendre si la paleontologia es combina amb la física i amb la química a l’hora d’estudiar formes de vida antigues, fent servir les darreres tècniques per reexaminar restes trobades fa temps i aprendre encara més del registre fòssil de què ja disposem.
