L’anàlisi de l’ADN d’uns cadàvers trobats a un pou medieval ha permès identificar-los com a jueus que van morir en un dels pogroms que hi va haver a Anglaterra entre els segles XI i XIII. Segons un article publicat a ‘Current Biology’, els 17 cossos, que tenen uns 800 anys d’antiguitat, pertanyien “gairebé segur” als asquenazites, els jueus originaris de l’Europa Central i Oriental.
17 cossos llençats de cap a un pou
Tot va començar quan l’any 2004, a Norwich, les obres d’un centre comercial van desenterrar tant el pou com els 17 cossos que hi havia al fons. Identificats ràpidament com a sis adults i onze nens, la manera com havien acabat allà va fer sospitar els arqueòlegs. Si normalment a les fosses comunes els cossos estan disposats de manera uniforme, en aquest cas estaven en postures estranyes i barrejats, com si els haguessin llençat de cap poc després de la mort.
El misteri no s’havia pogut resoldre fins ara, quan s’ha pogut extreure material genètic dels ossos i analitzar-lo. Els genomes de sis dels cadàvers mostren que quatre d’ells eren família, incloses tres germanes, la més jove de les quals tenia entre 5 i 10 anys. Les anàlisis, a més, indiquen que tots ells eren, gairebé amb tota seguretat, jueus asquenazites.
Jueus asquenazites
Per bé que el judaisme és considerat en primer lloc una identitat religiosa i cultural, el cert és que l’origen ancestral de gran part dels qui la comparteixen i una tradició de segles de matrimonis dins la mateixa comunitat ha fet que, en el cas dels asquenazites, hi hagi trets genètics que els distingeixen, com ara marcadors d’algunes malalties rares.
En el cas dels cossos de Norwich, el seu ADN té moltes semblances amb els dels asquenazites actuals. Les anàlisis, de fet, fins i tot han permès imaginar-se com devia ser l’aparença d’alguns dels cossos trobats al fons del pou. En el cas d’un nadó, per exemple, fins i tot se sap que devia ser pèl-roig i devia tenir els ulls blaus.
El pou, a més, està situat al que antigament havia estat el call jueu de Norwich, que segons els documents històrics havia estat format per asquenazites de Rouan, a Normandia, que van ser convidats per Guillem el Conqueridor després de convertir-se en rei d’Anglaterra el 1066.
Diverses hipòtesis
Els investigadors creuen les víctimes devien morir durant un pogrom, com s’anomena als esclats de violència antisemita que van recórrer Europa durant 1.000 anys. El que té més possibilitats és el que hi va haver el febrer de 1190, just abans de la Tercera Croada, en què molts dels voluntaris per anar a fer la guerra a Terra Santa van decidir que, abans, s’alçarien contra els jueus.
Tot i això, el marge que dóna la datació per radiocarboni, que apunta que aquelles víctimes van morir entre 1161 i 1216, obre la possibilitat a que morissin víctimes d’algun altre pogrom i fins i tot de la Gran Revolta de 1174, una rebel·lió contra Enric II d’Anglaterra que també va causar una gran mortaldat a Norwich.
