Les persones podem veure més tons de blau del que ho fan els nostres parents més propers, els simis. En un estudi publicat a ‘PNAS’, un equip d’investigadors ha comparat la visió humana amb la de dues espècies, els macacos i els titís, descobrint el que semblen algunes adaptacions evolutives recents que milloren l’enviament de senyals de la visió del color al cervell.
Comparant les xarxes neuronals que detecten els colors
En aquest treball impulsat per un equip internacional de científics, s’han comparat les connexions entre les neurones que transmeten el color a les retines dels humans i d’aquestes dues espècies de micos, de qui ens separen 25 milions d’anys d’evolució. L’objectiu era comprovar si la xarxa de les zones associades a la visió del color s’ha mantingut en totes tres espècies malgrat aquesta distància. Per fer-ho, s’han fixat en els fotoreceptors que són part del que ens dona l’agudesa visual necessària per veure les paraules d’una pàgina o què tenim al davant mentre conduïm, a més dels colors.
Diferències importants que donen algunes pistes
Els resultats indiquen que alguns d’aquests fotoreceptors, els d’ona curta, sensibles al blau, són presents als humans però no en els titís i que, a més, també són diferents del circuit observat en els macacos. De fet, seguint amb els models de visió de color establerts anteriorment en primats no-humans, s’han descobert algunes caraterístiques inesperades en la visió dels humans.
Aquest coneixement específic dels circuits neuronals complexos de la percepció del color de cada espècie pot ser molt útil en el futur per entendre i explicar l’origen de les característiques distintives de la visió dels humans. Així, els investigadors apunten que les diferències observades, com les que hi ha entre altres mamífers, es poden explicar per les adaptacions als nínxols ecològics que ocupen.
