El descobriment d’un fragment d’os ple de forats fets per humans al jaciment de la riera de Canyars, a Gavà, dóna moltíssimes pistes sobre com es cosia a la prehistòria. Amb una antiguitat que es calcula en uns 40.000 anys, devia ser emprat com una taula per punxar, tal com expliquen els seus descobridors en un article publicat a ‘Science Advances’, i podria ser l’eina més antiga d’aquest tipus que s’ha trobat mai.
Una eina de 15.000 anys abans que s’inventessin les agulles amb ull
De fet, aquest fragment d’os pla, d’uns 11 centímetres de llargada i que té 28 incisions, va ser fet servir uns 15.000 anys abans que, pel que se sap, s’inventessin les agulles amb ull. L’estudi d’aquest objecte ha permès descartar que els punts fossin un sistema de notació, d’una banda, i també que fossin decoratius, tenint en compte que l’os no té cap forma concreta i que alguns dels punts gairebé no es veuen.
És per això que els investigadors pensen que van ser fets en emprat aquest fragment per cosir peces de roba de pell, una teoria que van comprovar intentant fer forats en peces de cuir amb una pedra punxeguda i una altra eina fent de martell. En fer servir un os com a superfície de suport, es creen forats i marques molt semblants a les trobades a l’objecte acabat de trobat.
Una finestra a la tecnologia i les eines de fa 40.000 anys
Els experiments, a més, també han revelat que és probable que 10 dels punts, que es troben a una distància regular, probablement van ser fetes amb la mateixa eina i que aquest espai igual entre ells va ser fet intencionadament, probablement per, després, fer servir un fil i alguna eina per cosir la pell. Això, d’altra banda, referma la idea acceptada que els humans ja duien roba molt abans que s’inventessin les agulles amb ull, donant més informació sobre quines eines i quina tecnologia feien servir per vestir-se fa 40.000 anys.
