Un equip d’investigadors de les universitats de Tubíngia (Alemanya) i Saragossa (Aragó) han descobert una nova espècie antiga de llúdriga de fa uns 11,4 milions d’anys. La troballa s’ha fet al jaciment de Hammerschmiede, a Alemanya mateix, on el 2019 es va descobrir el Danuvius guggenmosi, una espècie també extingida de gran simi bípede. En el cas de la llúdriga, batejada Vishnuonyx neptuni, és la primera del seu gènere biològic que es descobreix a Europa.
A l’article que detalla el descobriment, publicat a la revista ‘Journal of Vertebrate Palaentology’, s’explica com l’equip feia excavacuins al jaciment sota la direcció de la professora Madelaine Böhme, de la Universitat de Turíngia, i que ha recuperat restes de més de 130 espècies de vertebrats, moltes de les quals adaptades a la vida a l’aigua, però que el descobriment d’una llúdriga Vishu a Baviera va ser una sorpresa absoluta, ja que sempre se n’havien trobat fora d’Europa. Aquestes llúdrigues eren depredadors de mida mitjana, amb un pes d’entre 10 i 15 quilos, que van ser descobertes per primer cop a l’Himàlaia i que van viure fa entre 14 i 12,5 milions d’anys als grans rius del sud d’Àsia, al l’est d’Àfrica i, com s’ha descobert ara, també al nostre continent, probablement partint d’un origen a l’Índia actual.
Les anàlisis del tros de mandíbula trobat indiquen que l’estructura de les seves dents és característica d’un animal que s’alimentava essencialment de peixos, fent-lo més semblant a les llúdrigues europeas que no pas a les del Pacífic, les d’Àgrica o les d’Àsia, que s’alimenten més aviat de crustacis i altres animals amb closca. Fins i tot a dia d’avui, la història evolutiva de les 13 espècies de llúdriga que hi ha al món és relativament desconeguda, i aquesta nova espècie podria aportar pistes sobre els seus origens. Pel que fa al jaciment, sembla que pot continuar donant sorpreses a la comunitat científica durant molt de temps.
