Fa 125.000 anys els neandertals caçaven exemplars de ‘Palaeoloxodon antiquus’, un parent dels elefants que podia medir més de 4 metres d’alçada i pesar fins a 13 tones, el doble que un dels seus cosins africans actuals. Aquesta és la conclusió sorprenent a què ha arribat un equip d’investigadors després d’estudiar les restes de 70 d’aquests animals trobades en un jaciment del centre d’Alemanya. El treball, publicat a ‘Science Advances’, demostra que aquests gegants, malgrat la seva mida, eren caçats i escorxats pels nostres cosins.
Grups molt més grossos i estables del que es pensava
Els ‘Palaeoloxodon’, també coneguts com a ‘elefants antics’, eren els animals terrestres més grossos que han existit al Plistocè, i és per això que aquest nou descobriment canvia la manera com ens imaginem la vida dels neandertals. Si podien caçar aquests gegants de manera habitual és perquè devien ser molt hàbils, sabien com preservar la carn durant molt de temps i vivien en grups més grossos i estables, i no pas en grups nòmades de 20 o menys persones que es pensava fins ara.
L’anàlisi de les restes dels animals mostren marques de talls repetitius als ossos que revelen com van ser tallats i se’n va extreure tant la carn com el greix i el cervell, en un procediment es va mantenir força semblant durant més de 2.000 anys. Tenint en compte la mida d’aquests animals, a més, devia ser un procés on participaven moltes persones i que, probablement, era una feina de dies. Fins ara, indicis anteriors feien pensar que els neandertals podien haver-se alimentat de ‘Palaeoloxodon’ morts de causes naturals però, ara, sembla clar que els caçaven.
Un procés molt complex i que requeria saber conservar la carn
El més probable, pel que s’ha trobat en aquestes i altres restes, és que els neandertals fessin servir llances per atacar elefants mascles, més grossos i amb tendència a ser solitaris. De fet, les restes trobades al jaciment corresponen en gran part a mascles d’edat avançada, que devien ser acorralats fins a indrets fangosos, on els costava moure’s, i eren morts allà.
El més sorprenent de tot, però, no és tant que els neandertals cacessin aquests animals sinó que sabien què fer amb la carn. D’un gegant així se’n podien treure 2.500 racions de 4.000 calories, suficients per alimentar 25 persones només d’això durant 3 mesos, 100 persones durant un mes i 350 persones durant una setmana. Així doncs, calia un coneixement molt important de com trobar els animals, matar-los, extreure’n tot l’aliment possible i coure’l o fumar-lo per tal que durés més temps.
Una nova revolució en la comprensió dels neandertals
Caçar un animal com aquest, de fet, potser fins i tot podia servir per organitzar grans trobades de diversos grups propers que, de retruc, podien ser una ocasió perfecte per trobar parella. No era, de fet, un esdeveniment gaire habitual, i els càlculs de l’estudi apunten que se’n matava un cada 5 o 6 anys. No obstant això, com que el jaciment forma part d’una mina a cel obert, és possible que hi hagi altres restes que fossin destruïdes.
En qualsevol cas, sembla clar que els neandertals, lluny de ser els cosins forts però poc intel·ligents en què acostumem a pensar, eren caçadors molt hàbils que sabien processar i conservar el menjar i tenien una cultura molt més complexa que no ens pensàvem. Aquest darrer descobriment, de fet, és un més dels molts que s’han fet els darrers anys que ens han permès conèixer molt millor com eren aquests homínids i quines semblances i diferències tenien amb nosaltres.
