El març de l’any passat, just abans que es proclamés l’estat d’alarma i es decretes el confinament total per la pandèmia de Covid-19, es va anunciar el descobriment del dinosaure més petit del món, el crani del qual havia estat trobat en un tros d’ambre de 99 milions d’anys d’antiguitat. Una nova investigació, però, publicada a la revista ‘Current Biology’ més d’un any més tard i basada en l’estudi d’un exemplar més ben preservat de la mateixa espècie, indica que en realitat es tracta d’un llangardaix prehistòric molt estrany. De fet, els llangardaixos tot just començaven a aparèixer, en aquella època, i tenien trets diferents dels d’ara que dificulten la seva identificació.
L’animal ha estat batejat com a Oculudentavis naga i, en realitat, no és de la mateixa espècie que l’animal trobat anteriorment i batejat Oculudentavis khaungraae, tot i que és molt probable que siguin de la mateixa família. Gràcies a la tomografia axial computeritzada, es van poder analitzar i comparar totes dues espècies, especialment els ossos, i es va arribar a la conclusió que no es tractava de dinosaures sinó de llangardaixos, per característiques distintives com ara la presència d’escames, que les dents estan anclades directament a la mandíbula en comptes d’insertades en forats, l’estructura dels ulls i les espatlles… De fet, en l’exemplar més ben conservat fins i tot es pot intuïr una cresta que hauria baixat fins al nas i un tros de pell sòlta sota la barbeta i que podia inflar-se, una característica comuna dels llangardaixos.
