Dues investigadores de l’Institut Astrofísic de les Canàries i la Universitat Politècnica de Cartagena han descobert la presència de nombroses molècules prebiòtiques, precursores de la vida, surant a l’espai a la regió de formació d’estrelles IC348 del Núvol Molecular de Perseu. Segons expliquen en un article a ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’, s’han detectat molècules com ara hidrogen (H2), hidroxi (OH), aigua (H2O9, diòxid de carboni (CO2) i amoníac (NH3), a més d’altres molècules de carboni que podrien crear hidrocarburs complexos i molècules prebiòtiques.
Algunes d’aquestes molècules es consideren elements essencials per a la creació d’altres de més complexes com els aminoàcids, el codi genètic dels microorganismes antics i un element clau de l’explosió de la vida a la Terra. Conèixer com i on són presents a regions de l’univers on probablement s’estan formant planetes, doncs, és molt interessant, per bé que també suposa un repte molt important.
Una regió molt activa de formació d’estrelles i planetes
El Núvol de Perseu és una de les regions de formació d’estrelles més propera al Sistema Solar. Moltes de les seves estrelles joves tenen discs protoplanetaris, on es podrien formar diversos móns. A més, és un enorme laboratori de química orgànica, amb molècules complexes de carboni que podrien ser un pas cap a l’aparició de la vida. Entre elles, a més de les esmentades, hi ha hidrocrburs armoàtics policíclics (PAH) i fullerens com el C60 i el C70. Un contingut molt ric i que és present als núvols de gas i pols on estan naixent estrelles i planetes.
Un caldo de cultiu perfecte
L’existència d’aquestes molècules prebiòtiques en regions de formació d’estrelles apunta a la possibilitat que els processos d’acrecció que acaben formant els planetes joves puguin ajudar a la formació de molècules orgàniques complexes. Així, en comptes d’arribar de l’espai un cop els planetes s’han format, com afirmen algunes teories, podrien haver estat presents des del principi entre els materials de la seva formació, obrint un camí cap a l’aparició de la vida.
Tot un camp per explorar
Davant d’aquest descobriment, fet gràcies a les dades del satèl·lit Spitzer de la NASA, les investigadors volen emprar l’observatori espacial més potent que existeix, el Telescopi Espacial James Webb, per conèixer millor la distribució espacial de totes aquestes molècules i mirar si se’n poden trobar d’altres gràcies a les seves majors sensibilitat i resolució. Així, es podria confirmar la presència més que probable d’aminoàcids al gas i la pols d’aquesta i altres regions de formació d’estrelles.
