El nostre planeta sembla que té un cicle de 27,5 milions d’anys, una mena de “pols” que contradiu el que pensaven molts geòlegs fins ara. Així ho afirma un estudi publicat a la revista ‘Geoscience Frontiers’ i que té com a primer autor Michael Rampino, professor de la Universitat de Nova York (Estats Units). L’anàlisi estadístic de les dades que es coneixen sobre els fenòmens geològics que han tingut lloc al nostre planeta mostren, assegura Rampino, una correlació clara.
De fet, aquesta idea no és nova: fa cinc dècades que alguns investigadors han proposat l’existència de cicles de grans esdeveniments geològics –activitat volcànica, extincions massives– i que han posat la seva durada entre els 26 i els 36 milions d’anys. El problema sempre ha estat fer estudis quantitatius, especialment per les limitacions a l’hora de datar alguns esdeveniments. Els darrers avenços en aquest camp, però, han permès aconseguir molta més informació sobre el passat i, finalment, fer un càlcul acurat. Així, fent servir les tecnologies més modernes, Rampino i els seus col·legues van actualitzar les dades dels grans esdeveniments geològics dels darrers 260 milions d’anys, comprenent-ne 89 la data dels quals està molt clara: extincions terrestres i marines, grans erupcions, caigudes en els nivells d’oxigen dels oceans, fluctuacions del nivell del mar, tectònica de plaques… i es van adonar que tots aquests esdeveniments es concentraven en 10 moments diferents al llarg de 260 milions d’anys, en pics o pulsos d’aproximadament 27,5 milions d’anys. El més recent, per exemple, va tenir lloc fa uns 7 milions d’anys, així que en principi no ens hauríem de preocupar de res fins d’aquí 20 milions més, això, és clar, si els humans no hem provocat la nostra pròpia extinció.
Els investigadors creuen que aquests polsos són senyal d’un cicle d’activitat de l’interior de la Terra, tot i que també hi ha cicles semblants en l’òrbita del nostre planeta a l’espai que podrien tenir una influència important. Sigui com sigui, sembla que finalment, al contrari del que opinaven molts geòlegs, que creien que tot plegat era aleatori, sí que hi ha un patró.
