MonPlaneta
Descobreixen que una salamandra extingida pesava tant com un hipopòtam

Un equip d’investigadors australians ha descobert que una sala mandra extingida fa uns 120 milions d’anys pesava tant com un hipopòtam nan. Concretament, segons els càlculs que han publicat en un article a la revista ‘Palaentology’, la més grossa de les dues espècies de què han mirat d’esbrinar el pes devia moure’s pels voltants dels 260 quilos, una xifra extraordinària tenint en compte no només com són les salamandres actuals sinó, fins i tot, el pes de la majoria d’animals que existeixen a dia d’avui.

Uns amfibis gegantins

Els temnospòndils van desaparèixer durant el període Cretaci, el darrer en què van viure els dinosaures, després d’haver ocupat la Terra durant més de 200 milions d’anys. Eren unes salamandres enormes, de sis o set metres de llargada, i amb un aspecte que recordava més aviat al dels cocodrils. No obstant això, eren amfibis, naixent com a capgrossos i creixent fins a les seves enormes mides finals.

L'estudi va fer models 3D del volum que devien fer aquestes criatures | Lachlan Hart
L’estudi va fer models 3D del volum que devien fer aquestes criatures | Lachlan Hart

Saber quina era la massa d’un animal pot donar informació molt important sobre com vivia: de què s’alimentava, de quina manera es movia, com suportava les temperatures baixes… així doncs, aconseguir saber-ho és una passa molt important en la seva comprensió. Tot i que amb els dinosaures s’havia fet molt, però, amb el temnospòndils poquísims, tot i que van sobreviure a dues de les cinc grans extincions massives de la Terra i, per tant, són un cas molt interessant d’adaptació.

Un càlcul complex

Calcular la massa d’un animal a partir de les restes fòssils, és clar, no és senzill. En aquest cas, per calcular quant devien ocupar i pesar els teixits tous, com el greix i la pell, es van basar en els animals més semblants que viuen a dia d’avui. Segons els càlculs que van fer, que no eren amb les espècies més grosses de la família, l’Eryops megacephalus, que feia gairebé dos metres de llargada, devia pesar uns 160 quilos mentre que el Paracyclotosaurus davidi, lleugerament més llarg, voltava els 260.

Aquests animals no tenen parents directes vivents, de manera que els científics van haver de triar animals el més semblants possible, com la salamandra gegant o el cocodril d’aigua salada. Després, van provar 19 mètodes diferents de càlcul de massa per veure quin era el que funcionava millor amb els temnospòndils. Així, es va veure com funcionaven amb aquests animals semblants a ells i van triar el que més s’ajustava a la seva massa real.

Més notícies
Il·lustració de l'aspecte probable del Drac Glaçat

Descobreixen el “Drac Glaçat”, el rèptil volador més gran del Cretaci

Segons els fòssils, l'envergadura d'aquest animal, que va viure fa uns 70 milions d'anys, hauria arribat fins a 10 metres, convertint-lo en una de les espècies voladores més grans que es coneixen
:  - Mobile
El megalodon era el peix carnívor més gros que hi ha hagut a la Terra | Wikimedia Commons

El megalodon era tan gros que podia devorar una orca en cinc queixalades

Un model en 3D d'aquest tauró prehistòric enorme aporta noves dades sobre la seva vida
:  - Mobile
Reproducció a escala real d'un megalodon, el tauró més gros que ha existit mai | Wikimedia Commons

El tauró més gros de la història va extingir per culpa del gran tauró blanc

La competència entre tots dos per l'aliment podria haver estat perdut pel megalodon, que era molt més voluminós
:  - Mobile
Aquest és l'aspecte que devia tenir el darrer panda que va viure al nostre continent | Velizar Simeonovski

Descoberta la darrera espècie de panda gegant que va viure a Europa

S'ha pogut identificar gràcies a unes dents de fa 6 milions d'anys conservades a Bulgària
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa