Un equip d’investigadors de Noruega ha anunciat el descobriment del que, es creu, són les inscripcions rúniques en roca més antigues que s’han trobat mai al món. Segons informa l’agència Associated Press, van ser fetes fa aproximadament 2.000 anys, un rècord pel que fa a l’antiguitat d’aquesta forma d’escriptura misteriosa.
Les inscripcions en qüestió han estat trobades en un bloc quadrat de roca calcària, de 31×32 centímetres, on es poden veure lletres escrites amb una tècnica molt menys depurada que la que estem acostumats a veure en restes més ‘recents’. És per això, entre d’altres coses, que es pensa que podria ser un dels primers intents de plasmar aquesta forma d’escriptura en pedra, si més no a Escandinàvia.
Gràcies al seu estudi, els investigadors esperen augmentar el seu coneixement sobre com es feien servir les runes durant l’Edat del Ferro en aquesta regió del nord d’Europa. Per bé que s’han trobat runes més antigues en alguns altres objectes, aquestes són de més edat que s’han trobat en pedra, i es creu que es van fer emprant una agulla o bé la punta d’un ganivet.
Descoberta en una tomba
La roca fa ser descoberta a finals de 2021 a l’oest d’Oslo, on hi ha molts jaciments antics. En concret, es va trobar a dins d’una tomba, d’un antic pou crematori on hi havia carbó vegetal i restes òssies que han permès calcular la data d’inscripció de les runes, que es creu que va ser durant els primers 250 anys de la nostra era.
Pel que fa al seu contingut, hi ha diversos tipus d’inscripcions i no tots ells han pogut ser desxifrats. Pel que fa a les vuit runes que hi ha a la part frontal de la pedra, però, s’hi poden distingir les lletres “idiberug”, el significat del qual es desconeix però que, tenint en compte el lloc on va ser trobada la roca, podria ser el nom d’un home, d’una dona o bé el d’una família.
En qualsevol cas, aquest descobriment ens acosta una mica a una època força poc coneguda de la història d’Escandinàvia, quan la majoria d’Europa estava controlada per l’Imperi Romà però al nord només hi havien arribat, probablement, algunes històries llunyanes explicades pels pobles del sud de Dinamarca, els únics que, en algun moment, hi devien haver entrat en contacte directe.
