Segons sembla, els humans que vivien al sud d’Àfrica fa uns 170.000 anys s’alimentaven de cargols de terra gegants que cuinaven a la brasa. En un article publicat a ‘Quaternary Science Reviews’, un equip d’investigadors ha anunciat el descobriment de les restes més antigues d’aquesta pràctica gastronòmica tan apreciada al nostre país. La diferència, però, és que els cargols que menjaven els nostres avantpassats eren molt més grossos que els que cuinem nosaltres.
Un aliment fàcil d’aconseguir i molt nutritiu
Fins ara les proves més antigues del consum de cargols per part dels humans tenien 49.000 anys d’antiguitat a l’Àfrica i 36.000 anys en el cas d’Europa. No semblava difícil, però, que els homes i dones primitius veiessin en els cargols gegants de l’Àfrica, que poden ser de la mida d’una mà humana, una font d’aliment molt fàcil d’aconseguir i alhora nutritiva.
Les restes de closques trobades a la cova Border, a Sud-àfrica, indiquen clarament que els caçadors-recol·lectors que hi vivien feien fogueres i, després, cuinaven els cargols a les brases per menjar-se’ls. Segons sembla, a més, va ser un aliment habitual com a mínim entre fa 160.000 i 70.000 anys, tal com mostren la quantitat de restes trobades als sediments corresponents a aquest període de temps.
Un animal caçat pels qui tenien la mobilitat reduïda
Això, per tant, invalida la idea que, de manera general, els cargols no havien estat un aliment corrent fins a finals de la darrera Edat de Gel, fa entre 15.000 i 10.000 anys. Molt abans, els humans del sud d’Àfrica ja buscaven cargols gegants per dur-los a la cova, cuinar-los i menjar-se’ls. A més, segons els investigadors, devia ser una feina reservada a les persones amb la mobilitat més reduïda per l’edat o per alguna lesió, mentre que els adults més capaços es dedicaven a la caça d’animals més ràpids i perillosos.
De fet, la facilitat de menjar els cargols i les seves propietats nutritives els feien perfectes per als infants i per a les persones més grans. Així doncs, aquesta manera de repartir i compartir tant la cerca d’aliment com el seu resultat és una mostra de comportament social cooperatiu que ja era present al principi de la nostra espècie.
Aquest descobriment fins i tot podria apuntar que, si bé fins ara s’havia donat molta importància a l’alimentació a base de peix i marisc com a empenta per a l’evolució del cervell humà, els cargols podrien haver estat un element més crucial.
