Alguns dels vitralls de la catedral de Canterbury, concretament els que mostren els Ancestres de Crist, podrien ser entre els més antics que es conserven al món, segons els resultats d’unes noves anàlisis fetes amb una tècnica no-destructiva i de què s’ha fet ressò la BBC. Segons sembla, les imatges van ser col·locades per primer cop a la catedral a mitjan segle XII i, per tant, ja eren allà quan vint anys després, el 1170, l’arquebisbe Thomas Becket –Sant Tomàs Becket– va ser assassinat entre els seus murs.
Aquest descobriment té una gran importància històrica, ja que es pensava que, de la catedral antiga, no en quedava gairebé res excepte algunes pedres, després que un incendi arrasés la catedral el 1174. Poc abans, el 1170, l’arquebisbe de Canterbury, Thomas Becket, va morir l’interior d’edifici, en un dels episodis més famosos de la història anglesa. Després d’un temps de diferències entra el rei Enric II i l’arquebisbe, Becket va denunciar els seus enemics i va demanar la suspensió dels prelats que havien assistit a la coronació d’Enric el Jove com a corregent, cerimònia que hauria d’haver oficiat ell però que va oficial el bisbe de York. Diuen que, en assabentar-se de tot plegat, Enric II va dir “ningú no em lliurarà d’aquest capellà embolicatroques?” i que quatre cavallers, prenent-li la paraula, van anar a la catedral, el van assassinar mentre resava i el van decapitar.
Els vitralls, doncs, han estat allà durant pràcticament tota la història anglesa, per bé que durant molt de temps es va pensar que eren més tardans, del segle XIII, i ha fet falta analitzar-los amb un espectròmetre per esbrinar-ne l’antiguitat exacta gràcies a l’empremta química del vidre. Així doncs, els Ancestres de Canterbury van ser fets i col·locats a la catedral entre 1130 i 1160. Un altre cas on la ciència ha acabat donant una sorpresa agradable als historiadors.
