Trobar fòssils d’aranya és un fet extraordinari en paleontologia. Com que els seus esquelets externs són tous, se n’han conservat poquíssims, i fins ara com s’havia produit aquest fet era un misteri. Ara, però, un equip d’investigadors afirma haver descobert quin és el procés que permet aquest fet excepcional que, quan passa, dóna als científics una informació valuosíssima sobre l’origen i evolució d’aquests éssers.
Els investigadors, que han publicat els resultats del seu estudi a la revista ‘Communications Earth & Environment’, s’han basat en un dels jaciments d’aranyes fossilitzades més important del món, trobat a Ais de Provença i que conté restes d’animals d’aproximadament 22,5 milions d’anys d’antiguitat, no només aranyes sinó també altres insectes i també peixos.
Circumstàncies òptimes
Segons el que han pogut concloure, el secret són unes condicions molt favorables que tenen com a element clau una substància que produeixen les microalgues, que van promoure un canvi químic positiu en cobrir les aranyes mortes. Per esdevenir un fòssil, de fet, cal morir en circumstàncies molt concretes i tenir parts fàcils de conservar, com ara ossos, banyes o dents, que les aranyes no tenen.
En examinar les aranyes amb un microscopi fluorescent, un mètode poc habitual, van veure que les aranyes brillaven, cosa va fer que els investigadors s’interesessin per la seva composició química. Normalment, les aranyes fòssils són molt difícils de distingir de la roca i, en canvi, amb aquesta tècnica es veien perfectament.
Uns petits organismes
La raó és, precisament, la presència d’algues aquàtiques microscòpiques, anomenades diatomees i que, quan són vives, segreguen substàncies riques en sofre que creen cobertes d’algues, un product viscós que les manté unides. Segons els investigadors, això és el que, en cobrir les aranyes, va permetre estabilitzar i conservar els seus cossos, fent que els elements químics de tots els organismes col·laboressin per donar aquest resultat excepcional.
Gràcies a aquest descobriment, les roques riques en diatomees podrien ser reexaminades per mirar de trobar més restes d’aquest tipus a tot el món, cosa que podria dur a més troballes excepcionals com les d’Ais de Provença.
