Un equipi internacional de científics ha anunciat a la revista ‘Nature Plants’ el descobriment del que, a dia d’avui, és l’exemple més antic que s’ha trobat mai de plantes amb mecanismes d’autodefensa. Amb una antiguitat d’uns 360 milions d’anys i trobat al sud-est d’Irlanda, es tracta d’un fòssil que conté les proves més primerenques que s’han observat del desenvolupament de tiloses, unes estructures que protegeixen la fusta tant de la pèrdua d’aigua com de les infeccions.
Un sistema de protecció que existeix des d’abans dels dinosaures
Quan un patogen bacterial o fúngic infecta un arbre, aquests es poden protegir formant les tiloses, que ‘encapsulen’ la infecció impedint que arribi al cor de la planta i el malmeti. Per bé que encara no se sap en quin moment de l’evolució de les plantes va aparèixer aquest mecanisme, gràcies a aquesta darrera troballa es pot saber que fa, com a mínim, 360 milions d’anys, molt abans de l’aparició dels dinosaures o fins i tot dels insectes voladors, quan els continents eren plens dels primers boscos i dels microorganismes, fongs i aràcnids i insectes primigenis que hi vivien.
De fet, aquest exemple de presència de tiloses en fusta fossilitzada és important perquè ha estat trobat en un tipus de plantes, les progimnospermòpsides, que comprèn els primers arbres que s’assemblaven als que coneixem avui, amb troncs lenyosos, branques i sistemes d’arrels complexos i que, pel que sembla, ja podien protegir-se de les infeccions formant tiloses.
Un fòssil molt ben conservat i que permet aprofundir en l’evolució de les plantes
El fòssil, a més, es troba en molt bon estat de conservació, amb l’aigua que contenia, rica en minerals, preservant-ne els teixits en tres dimensions. Això permet estudiar-ne l’anatomia amb moltíssim detall, arribant fins i tot a nivell cel·lular, però és un fet molt poc habitual. Irlanda, de fet, és coneguda entre els experts d’aquest camp perquè té alguns dipòsits fòssils que compleixen aquestes condicions i que, per tant, són una joia per a la paleobotànica.
Estudiant la història evolutiva de les plantes es pot comprendre millor tant com han canviat i s’han diversificat al llarg del temps com, també, comprendre millor alguns processos fisiològics que continuen sent presents a les plantes d’avui a través dels seus orígens, augmentant el coneixement sobre com funcionen els ecosistemes d’arreu del món.
