Un equip d’investigadors ha anunciat el descobriment d’una capa de roca mig fosa a sota de les capes tectòniques del nostre planeta. En un article publicat a ‘Nature Geoscience’, s’explica aquesta troballa que podria ser de gran ajuda a l’hora de comprendre millor no només com es produeixen els terratrèmols i com es formen les muntanyes sinó, fins i tot, com es van donar les condicions per a l’aparició de la vida a la Terra.
La capa sota les plaques tectòniques
Com sabem, l’escorça que coneixem és només la capa més externa del planeta i, a sota, hi ha el mantell, el nucli extern i el nucli intern. Els continents i els oceans són a sobre de 15 grans plaques tectòniques que es mouen i formen la part inferior de l’escorça i la part superior del mantell. El descobriment, doncs, consisteix en la identificació d’una capa de roca mig fosa a uns 160 quilòmetres sota la superfície, just a sota de les plaques tectòniques.

Segons sembla, forma part de l’astenosfera, una capa de roca sòlida però mal·leable que permet el moviment del que hi ha al damunt. Fins ara, els investigadors havien mirat d’esbrinar què feia que l’astenosfera fos tova, i la roca fosa podria ser una explicació. Aquí és on entra Junlin Hua, un investigador que ha treballat a diverses universitats nord-americanes.
Un descobriment sorprenent
Durant una anàlisi d’imatges del mantell a sota de Turquia, va trobar senyals de l’existència de roca fosa. Un fet que s’havia observat en algunes ocasions però que fins ara es considerava una anomalia. Ha estat en aquest estudi que s’ha demostrat que és molt més habitual del que es pensava i que, de fet, l’astenosfera està formada de roca sòlida i fosa.

Això, però, sembla que té un efecte petit en el moviment del mantell, on la convecció –la transferència de calor– fa que el material més calent i líquid pugi i el més fred i viscós s’enfonsi, en un circuit que es creu que contribueix al moviment de les plaques tectòniques. Tot plegat, és clar, és difícil d’estudiar, perquè les dades de les capes internes de la Terra només es poden obtenir, en general, a partir dels seus efectes a l’exterior.
Les ones sísmiques ajuden a estudiar la Terra
No obstant això, els científics fan servir les ones sísmiques dels terratrèmols i com viatgen a través de la Terra per estudiar-la, ja que la seva velocitat depèn de la densitat del material per on passen, entre d’altres factors. És així com, en base a més de 700 imatges de detectors sísmics, s’ha creat un mapa mundial de l’astenosfera i s’ha detectat com hi havia una capa parcialment fosa de roca que feia que les ones es movessin més a poc a poc i que es troba a la zona més calenta, que és a uns 1.450ºC.