La peça de joieria més antiga d’Euràsia podria ser un penjoll fet d’un fragment d’ullal de mamut. Amb aproximadament 41.500 anys d’antiguitat, segons el carboni, podria ser la mostra més primerenca que es coneix d’aquesta pràctica, segons afirmen a ‘Scientific Reports’ els arqueòlegs que l’han analitzat.
La peça, tallada de l’ullal d’un mamut llanut, va ser trobada a la cova Stajnia, un refugi natural al sud de l’actual Polònia. Segons la datació que n’han fet els investigadors, és diversos milers d’anys més antiga que les peces semblants que s’han trobat a altres indrets. L’existència de joies d’aquest tipus és una finestra molt valuosa a les coses a què donaven importància els humans d’aquella època. Així, per exemple, l’ús d’ossos de cavall o ullals de mamut per fer peces que tenen usos més enllà de la simple practicitat pot donar una idea del valor que donaven als animals de què els feien.
En el cas d’aquesta joia tan antiga, és un penjoll amb forma ovalada i dos forats per passar-hi un cordill i que va ser decorat amb més de cinquanta punts que creen una forma aproximadament ovalada. No se sap què volien dir aquests punts, però les possibilitats són mlt interessants: un sistema per comptar, observacions de la posició de la Lluna o alguna estrella o, fins i tot, un recompte de morts per part d’un guerrer.
Tot i que l’ullal podria haver estat molt més antic que la joia en sí això no sembla possible perquè, a causa del clima a la Polònia de l’època, no es conservaven gaire bé. Així, un ullal vell no hauria pogut ser treballat de la manera que ho va ser, eliminant gairebé del tot aquesta possibilitat. A més, la comparació amb objectes semblants trobats a Alemanya, França, Rússia i l’Àrtid mostra que, tot i que el penjoll de Stajnia és més antic per 2.000 anys, els motius gravats són força semblants.
El fet que sigui “la joia més antiga”, però, està en disputa, perquè hi ha artefactes de la mateixa antiguitat que podrien haver estat emprades com a joies o, fins i tot, que aquesta peça n’hagués tingut un altre. Així doncs, el problema rau en la interpretació que puguem fer, des d’una òptica actual, de l’ús, el valor o la importància que els humans prehistòrics poguessin donar a aquest tipus d’objectes. El cert, però, és que és el més antic dels objectes decorats amb motius de punts. Per conèixer “la història de la joieria”, però, caldrà continuar investigant molt més.
