Unes dents de fa 6 milions d’anys, conservades en un museu de Bulgària, han permès a un equip d’investigadors descobrir la darrera espècie de panda gegant que va viure a Europa. Tot i que les dues peces, una molar i una canina, van ser trobades en una mina de carbó a finals dels anys setanta, fins ara no s’ha pogut identificar a quina espècie pertanyien, i han passat més de 40 anys al Museu Nacional d’Història Natural d’aquest país balcànic. La nova espècie, Agriarctos nikolovi, ha estat descrita a la revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’.
Durant molt de temps, les dents només tenien una etiqueta escrita a mà sense gaires dades, i és per això que els investigadors han trigat anys tant a saber on havien estat trobades exactament i quina antiguitat tenien i encara més temps a adonar-se que eren ni més ni menys que dues dents d’un panda gegant extingit que havia viscut a les zones humides d’Europa fa uns 6 milions d’anys.
L’últim cosí europeu del panda gegant
Tot i que actualment la família dels pandes només té un membre vivent, el panda gegant, abans els diversos membres havien viscut no només a molts llocs del continent asiàtic sinó també a Europa. En el cas de l’Agriarctos nikolovi, sembla que va ser la darrera espècie, si més no que sapiguem, que va viure al nostre continent.
Segons l’estudi de les dents, aquest animal devia ser o igual de gros que el panda gegant actual o potser una mica més petit i, tot i que també era principialment vegetarià, no hauria estat capaç de triturar les canyes de bambú com els seus cosins xinesos i, en canvi, es devia alimentar de plantes més toves.
A més, gràcies a l’anàlisi dels dipòsits de carbó de les dents, s’ha pogut concloure que vivia en regions pantanoses i plenes d’arbres. Un canvi en el clima, que va assecar la conca del Mediterrani i va canviar completament l’entorn, devia causar-ne l’extinció ja que, com la resta de pandes, era un animal molt especialitzat i no va poder adaptar-se a les condicions de finals del Miocè (de fa 25 milions d’anys a fa 5 milions d’anys), molt més àrides, i va desaparèixer.
