Tot i que la majoria de persones no en som conscients, la ciència coneix una vintena de formes diferents de gel, és a dir, d’aigua sòlida. En un article a la revista ‘Physical Review B’, un equip d’investigadors de la Universitat de Nevada – Las Vegas, als Estats Units, ha anunciat el descobriment d’un nou tipus de gel que per les seves característiques, pot redefinir la manera com entenem les propietats de l’aigua en condicions de pressió alta.
L’aigua, com altres materials, pot formar materials sòlids diferents segons les condicions de temperatura i de pressió a què està sotmesa. No és tan diferent, doncs, del carboni, que pot formar de grafit a diamants depenent d’aquestes variables. En el que sí es diferencia és, precisament, per l’enorme varietat de formes que pot prendre el gel.
Els responsables del descobriment d’aquest nou tipus d’aigua sòlida han fet sevir un nou mètode per mesurar les propietats de l’aigua quan està sotmesa a altres pressions. En aquest experiment, una mostra d’aigua es va comprimir entre dues puntes de diamant, fent que s’acabés convertint en cristalls de gel. Després, aquests cristalls van ser sotmesos a calor per làser, que va fer que es fongués temporalment i ràpidament es reformés en una mena de polsim de cristalls minúsculs.
Augmentant cada cop més la pressió i aplicant el làser de tant en tant, els científics van veure com l’aigua congelada passava d’una fase cúbica coneguda com a Gel-VII a una de tetragonal que no s’havia observat mai, i que s’ha batejat com a Gel-VIIt, abans de passar a una altra forma que ja havia estat observada, el Gel-X. Pel que fa a aquest darrer, a més, l’experiment també ha demostrat que la transició a aquest es pot produir a pressions molt més baixes de les que es pensava fins ara.
Aplicacions fora de la Terra
Aquest descobriment, per bé que és molt interessant, té l’inconvenient que, a la superfície de la Terra, és molt improbable trobar gel en aquesta forma. Al mantell del nostre planeta, però, com en altres llunes i planetes amb aigua, podria ser un element molt més b del que ens pensem. Així doncs, el nou coneixement podria tenir aplicacions a l’hora d’entendre com es deu comportar l’aigua sotmesa a altes pressions en planetes llunyans.
De fet, aquest treball pot canviar la manera com entenem la composició d’aquests exoplanetes, ja que el Gel-VIIt podria existir en grans quantitats a l’escorça i el mantell superior de planetes rics en aigua fora del nostre sistema solar i, per tant, podrien tenir condicions que permetessin el desenvolupament de la vida.
