Descobert un nou assentament ibèric del s.VI a.C. a Pontós

D'aquest enclavament estratègic de comerç del cereal a l'època ja se n'han trobat quatre ocupacions

El jaciment ibèric del Mas Castellar de Pontós, a Alt Empordà, conté restes que cobreixen del segle VII a.C fins a principis del segle II a.C, quan els romans van arribar i va ser abandonat. Situat en un punt estratègic de l’Empordà, els arqueòlegs creuen que era el “tercer vèrtex” del triangle que uneix els altres dos jaciments propers: Empúries i Ullastret. “Emporion era colonial; Ullastret, el poder polític i Mas Castellar, el poder econòmic”, explica l’arqueòloga i investigadora de les excavacions, Enriqueta Pons.

Tot i que se sabia de la seva existència des de 1968, no va ser fins al 1990 quan van començar les excavacions. S’hi ha trobat quatre assentaments superposats, el darrer durant la darrera campanya. S’ha localitzat una estructura fortificada del segle VI a.C i que correspondria a un poblat ibèric antic. Aquest espai, d’unes cinc hectàrees, tenia unes 2.500 sitges de cereals. No es coneix a Catalunya cap altre assentament amb aquestes característiques i dimensions. “Era el graner de l’Empordà, el que acumulava els excedents cerealístics per comerciar amb el món de l’època”, explica l’arqueòleg Jordi Morer. Els estudiosos creuen que els primers poblaments daten del s.VII a.C. “Cal partir de l’essència que ens trobem amb un immens camp de sitges que abraça una gran cronologia i que ha d’estar administrada per una sèrie de ‘funcionaris’ més filogrecs o més filoindígenes, és a dir, més a prop del tarannà d’Ullastret o d’Empúries”, remarca Morer.

Els poblats del jaciment de Mas Castellar de Pontós | ACN
Els poblats del jaciment de Mas Castellar de Pontós | ACN

Sigui com sigui, els arqueòlegs esperen continuar avançant en les excavacions per acabar d’omplir els buits que falten. De fet, encara no han trobat l’ocupació del segle VII, la “fundacional”. “Esperem trobar-ho a base de persistència i així documentar totes les fases”, explica Morer. “Cada cop ens anem acostant més a l’origen. Ara hem d’entendre el segle VI, que ara per ara és un desconegut… I esperem a sota trobar “els funcionaris” que vigilaven el camp inicial”, afegeix l’arqueòleg.

Una altra de les assignatures pendents és donar-lo a conèixer a la ciutadania. “Ens falta la divulgació al gran públic però és que encara no tenim tot el producte”, remarca Morer. Aquest, de fet, serà un dels propers objectius: fer-lo visitable. I és que, paral·lelament a les tasques d’investigació, un equip es dedica a consolidar a adequar l’espai per visites i a consolidar les restes localitzades. Tot plegat amb el finançament de la Diputació de Girona, el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Pontós.

Nou comentari