Un equip d’investigadors ha anunciat la descoberta del niu de trencalòs (Gypaetus barbatus) més antic que s’ha trobat mai a la península Ibèrica. En un article publicat a ‘Scientific Reports’, es detalla com aquesta troballa s’ha fet gràcies a la identificació d’uns copròlits –excrements fòssils– trobats al jaciment paleolític de Lagar Velho, a Portugal, confirmen la presència d’aquesta au a l’oest de la Península fa uns 30.000 anys.
Molt poca diferència entre els excrements antics i els actuals
Tot plegat ha estat possible gràcies a la comparació dels copròlits amb les restes d’excrements dels trencalossos actuals, un fet que assenyala la importància de la identificació d’aquestes restes per tal de documentar la presència d’aquestes aus als jaciments i també quina relació tenien amb les comunitats humanes prehistòriques. “Hi ha molt poca diferència entre els excrements actuals i els de fa 30.000 anys, pràcticament només el color, i això dona una gran fiabilitat a l’hora de fer les identificacions”, explica la primera signant de l’article, Montserrat Sanz.
Una troballa de gran importància
Identificar aquest niu permet saber com vivia aquest voltor, que té una dieta peculiar formada per ossos entre un 70% i un 80%. La vall on es troba el jaciment devia ser òptim perquè l’espècie hi establís nius, com indica la gran quantitat de copròlits recuperats així com els ossos digerits per aquests voltors. Aquest fet també obre la porta a estudiar la relació d’aquests animals amb els humans de l’època, ja que al jaciment també s’hi han documentat activitats de caçadors i recol·lectors.
El jaciment de Lagar Velho, de fet, és el cinquè del sud d’Europa on s’ha documentat la presència de trencalossos, juntament amb altres de Còrsega, França, Espanya i Portugal. No obstant això, és el primer de la península on s’han identificat excrements fossilitzats. Els trencalossos, com diu Sanz, han passat “molt desapercebuts fins ara en el registre arqueològic”, un fet estrany tenint en compte que viuen en coves i acumulen ossos “com els grups humans de caçadors i recol·lectors”.
Un nou mètode per estudiar aquesta espècie amenaçada
Aquest treball, però, estableix per primer cop característiques i criteris que poden permetre identificar més fàcilment els copròlits d’aquests voltors i la seva presència a jaciments antics. La identificació d’aquests animals a Lagar Velho, a més, obre noves perspectives sobre la presència dels trencalossos a Portugal.
Actualment, aquest voltor està molt amenaçat per la pressió antròpica, fins al punt que les seves poblacions van quedar reduïdes als Pirineus. A la major part de la península Ibèrica, inclosa Portugal, van desaparèixer, i gràcies a diversos programes de reintroducció i sensibilització, ara torna a ocupar espais de la Península.
