Dos equips d’investigadors han aconseguit ‘cultivar’ embrions de mico durant 25 dies, el màxim que s’ha aconseguit mai fora de l’úter en el cas d’un primat. Gràcies a això, i tal com expliquen en dos articles publicats a la revista ‘Cell’, s’ha pogut veure l’inici de la formació dels òrgans i del sistema nerviós, una cosa que és molt complicada d’observar si l’embrió és a dins de l’úter.
La ciència s’ha tornat a superar
Mantenir vius embrions cultivats al laboratori durant més d’un parell de setmanes, quan encara són una barreja de cèl·lules en una placa de Petri, és molt complicat. Normalment, a partir d’quest moment, els embrions col·lapsen i ja no es pot veure cap altre moment posterior del seu desenvolupament. Ara, però, s’han aconseguit fer créixer embrions de mico en petits vials, permetent que creixin en tres dimensions com ho farien a l’úter i fins a 25 dies després de la fertilització, entre d’altres mètodes emprats per veure’n millor el desenvolupament.
Una nova visió del desenvolupament embrionari
En aquest temps, més de la meitat dels embrions havia desenvolupat un disc embriònic, una massa plana de cèl·lules que després va formar les tres grans capes cel·lulars del cos: endoderm, mesoderm i ectoderm, i també van mostrar trets genètics semblants als que s’han observat en embrions de mico del mateix temps.
Als 20 dies, els embrions havien desenvolupat una placa neural, una de les bases del sistema nerviós. Després, es va anar engruixant i formant un tub que és la base del cervell i la columna, i fins i tot es van veure algunes cèl·lules que, més endavant, haurien estat neurones motores. També s’ha pogut verue l’inici de la diferenciació de les cèl·lules musculars del cor i també d’altres dels vasos sanguinis i limfàcits i fins i tot el principi dels teixits connectius i el sistema digestiu.
Un gran avenç malgrat tota la feina que queda per fer
El més sorprenent, però, probablement és haver trobat senyals que les cèl·lules de la sang i els seus components estaven començant a formar-se, un fet que és pràcticament impossible de veure en el desenvolupament d’un embrió a l’úter. Tot plegat suposa una passa molt important en la creació de mètodes que puguin mantenir embrions vius fora del cos, però encara queda molta recerca perquè puguin arribar a semblar-se i comportar-se com ho farien a la realitat.
