Fins ara es pensava que el comportament dels ermitans –com el del cranc del mateix nom– havia aparegut fa uns 170 milions d’anys, durant el període Juràssic. Tot i això, sembla que molt abans, fa uns 500 milions d’anys, unes criatures de forma fàl·lica conegudes com a ‘cucs-penis’ ja feien servir closques buides per protegir-se dels depredadors, en l’exemple més antic d’aquesta estratègia que s’ha descobert mai.

La forma de vida dels cucs-penis ha estat descoberta gràcies a l’anàlisi de fòssils trobats a la península de Yunnan, al sud de la Xina. Els fòssils, segons indiquen els resultats de l’estudi, publicats a la revista ‘Current Biology’, contenien restes dels teixits tous de quatre cucs-penis coneguts com a ‘Eximipriapulus’, a més de restes de closques de forma cònica. Així doncs, tot indica que els cucs es quedaven a l’interior d’aquest tipus de closques, en la mateixa posició i la mateixa orientació, suggerint que, efectivament, les feien servir de la mateixa manera que els bernats ermitans.

Bernat ermità
Bernat ermità

El comportament, però, és de les coses més difícils de demostrar al registre fòssil, i és difícil estar segur que els cucs no estaven fent servir les closques com a refugi temporal o que hi havien anat a pondre ous, per exemple. Tot i així, els científics van poder demostrar que els cucs eren a l’interior de les closques, no pas a sobre ni a sota, i també van observar que hi havia altres animals morts fora de les closques, demostrant que només s’hi havien amagat els cucs-penis. A més, la relació entre la mida dels cucs i les closques que feien servir també concorda perfectament, com en el cas dels bernats ermitans actuals.

Els científics estan sorpresos que un comportament tan complex ja aparegués, pràcticament, amb l’aparició dels primers animals marins complexos, perquè aquesta estratègia apunta directament a l’existència d’una gran quantitat de depredadors molt agressius. Si no fos així, què hauria dut els cucs a amagar-se a l’interior de closques de manera habitual? Al llarg de la història, aquesta estratègia ha aparegut de manera independent en animals diferents. En el cas dels cucs-penis, que continuen existint a dia d’avui, ja no la fan servir: s’amaguen entre grans de sorra al fons del mar o bé en zones on les aigües tenen poc oxigen o fins i tot són tòxiques. Així doncs aquella solució, tan complexa en un moment tan inesperat, va acabar sent descartada per l’evolució.

Nou comentari