Un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge (Anglaterra) i l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Estats Units) ha creat embrions sintètics de ratolí que, sense haver emprat ni òvuls ni esperma van desenvolupar un cervell i un cor que bategava. En un article publicat a ‘Nature’, expliquen com aquests organismes van ser creats a partir de cèl·lules mare i que només van durar vuit dies.
Tot i aquesta fi prematura de l’experiment, els investigadors creuen que pot ajudar molt a entendre les primeres etapes del desenvolupament dels òrgans i fins i tot per què alguns embarassos s’aturen. Aquesta tècnica, però, per bé que prometedora, encara té molts entrebancs que s’haurien de superar per tal de fer-la servir amb comoditat.

Observant processos
Els científics de Cambridge ja fa una dècada que investiguen les primeres etapes de l’embaràs però, no obstant això, hi ha molts processos que resulten gairebé impossibles de veure. Reproduint una gestació al laboratori, van trobar una manera d’aconseguir que tres tipus de cèl·lules mare de ratolí interactuessin entre elles i formessin estructures semblants a embrions.
Tot i que tenien tants defectes que van ‘morir’ al cap de només vuit dies, van arribar al punt on es comença a desenvolupar el cervell, una experiència única on els investigadors van veure durant un temps com es formava un organ. Un moment molt poc conegut del desenvolupament de la vida i que, per tant, va donar una oportunitat única als investigadors per veure com succeeix, què pot passar i, idealment, fins i tot com evitar resultats negatius.

Aquesta tecnologia, a més, podria permetre crear embrions sintètics per provar medicaments nous i reduir la dependència dels animals, no obstant això, no cal oblidar que es troba en una etapa molt primerenca i que cal continuar treballant si es volen obtenir resultats realment útils. Ara, els investigadors volen repetir l’experiment aconseguint que els embrions es desenvolupin durant un o dos dies més, un fet difícil d’aconseguir si no es desenvolupa una placenta sintètica que els aculli.
Problemes ètics i legals
En el futur potser fins i tot es podran crear embrions semblants però amb cèl·lules mare humanes, un procés que resultaria molt més complicat i que, a més, plantejaria molts dilemes ètics. De fet, la legislació de la majoria de països del món és molt restrictiva a l’hora de treballar amb cèl·lules mare humanes per evitar trepitjar terreny perillós. Això, alhora, impedeix que aquests possibles embrions fossin considerats un model perfecte d’un humà ja que, en no ser implantats mai en un úter, no se’n podrà comprovar i comparar el desenvolupament.