Una recerca d’anys en el funcionament del cervell ha permès a un grup de científics descobrir com processa els sons que tenen a veure amb la llengua. A la revista ‘Cell’, un article explica com el processament dels sons i de la parla tenen lloc alhora, contradient una teoria acceptada que afirma que el cervell processa la informació acústica i la transforma en informació lingüística.
Els sons de la llengua es converteixen en senyals elèctrics pel cargol de l’orella i s’envien al còrtex auditori del cervell, al lòbul temporal. Fins ara s’havia pensat que la comprensió seguia un camí serial, és a dir, que primer es processa la informació acústica simple i que després la informació s’envia al gir temporal superior, on se n’extreuen els elements més importants pel que fa al llenguatge, com ara les consonants i les vocals, fent d’aquells sons paraules que podem comprendre. No hi havia hagut, però, cap manera de demostrar-ho. Això era el que volien fer els responsables d’aquest estudi, i durant set anys van estudiar nou participants sotmesos a cirurgia cerebral per raons mèdiques. Se’ls van col·locar elèctordes per cobrir el seu còrtex auditiu i el gir temporal superior i recollir senyals relacionats amb la llengua i es van analitzar per saber com es processen els sons, en el primer cop que es cobria directament la superfície del cervell i per estudiar aquesta transformació d’informació.
En sentir frases curtes, s’esperava observar un flux d’informació d’una regió a l’altra del cervell, tal com afirmava el model tradicional, però el que es va veure va ser que les dues àrees s’activaven alhora, indicant que estaven treballant en paral·lel. També es va estimular el còrtex auditiu amb corrent elèctrics, esperant que això afectés la seva percepció de la parla. Tot i que van patir al·lucinacions auditives, els participants continuaven entenent perfectament el que se’ls deia. En estimular el gir temporal superior, en canvi, continuaven sentint com els parlaven però els costava entendre les paraules o bé entenien les síl·labes com si les haguessin mogut de lloc. Tot plegat, doncs, indica que el model jeràrquic acceptat fins ara és incorrecte o, si més no, massa simple.
Els investigadors ara contemplen la possibilitat que el gir temporal superior funcioni independentment del còrtex auditiu primari, cosa que podria tenir implicacions importants en el tractament, per exemple de la dislèxia. El camí continua sent molt llarg, però podria ser que s’hagués trobat el correcte.
