Una batuda policial troba les restes de pterosaure més completes que es coneixen

Els fets van tenir lloc a Brasil, i es calcula que els fòssils tenen entre 100 i 145 milions d'anys d'antiguitat

La revista científica ‘PLOS ONE’ va fer públic aquest dimecres un descobriment d’allò més curiós: uns fòssils descoberts durant una batuda de la policia a Brasil han resultat formar un dels esquelets de pterosaure més complets que existeixen. En concret, les restes pertanyen a un tapejàrid, una família que va viure a princips de Cretaci, entre fa 100 i 145 milions d’anys, i que es caracteritzava per tenir una cresta gegant al cap. L’esquelet de l’animal, de l’espècie Tupandactylus navigans, està tan ben conservat que, fins i tot, hi ha algunes parts de teixits tous.

Les restes estaven repartides en sis fragments de pedra calcària recuperades per la Policia Federal del Brasil durant una batuda al port Santos de São Paulo el 2013. Les autoritats, que investigaven una operació de tràfic de fòssils, van aconseguir recuperar més de 3.000 peces, que van ser traslladades a la universitat de la mateixa ciutat per a ser processats. Quan es va fer un escàner als fragments de pedra calcària, es va observar la presència dels ossos de pterosaure. Era el primer cop que es tenia l’oportunitat d’estudiar res que no fos un crani de T. navigans, i no només això sinó que el 90% dels cos i fins i tot el bec i el teixit de la cresta estan impresos a la roca.

Reproducció artística d'un grup de tapejàrids | Wikimedia Commons
Reproducció artística d’un grup de tapejàrids | Wikimedia Commons

Gràcies a tot plegat s’ha pogut datar els fòssils en uns 115 milions d’anys d’antiguitat i comprovar que el ‘navigans’ tenia una envergadura de més de 2,5 metres i una alçada de només un metre, el 40% de la qual corresponia a la cresta del cap. Aquesta forma, juntament amb el fet que tenia un coll llarg, fa pensar que no devia poder volar gaire i que devia passar la major part del temps a terra ferma, alimentant-se de fruita i llavors.

Nou comentari