El Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) encapçala un projecte que té com a objectiu analitzar l’ADN de tres esquelets, un dels quals podria ser el de Pere d’Aragó i d’Anjou (1305-1381), una figura molt important a la història de la Corona d’Aragó. El líder d’aquest projecte és Josep Maria Saladié Roig, metge jubilat i antic cap del Servei d’Urologia i Cirurgia del Trasplantament de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, amant de la història i que, per vocació, ha estudiat la trajectòria vital de l’infant Pere.
Fundador del primer nucli del futur Hospitalet de l’Infant
El seu interès ve del fet que Pere va fundar l’Hospital del Coll de Balaguer, que més tard esdevindria l’Hospitalet de l’Infant, el seu poble. Casat amb Joana de Foix, va arribar a ser comte de la Ribagorça, d’Empúries i de Prades; senyor de la baronia d’Entença i de Gandia i també poeta, mecenes, artista i sensescal i cap del govern i dels exèrcits de la Corona d’Aragó durant el regnat del seu nebot, Pere III el Cerimoniós.
Dues versions oposades
La història de l’infant Pere s’encalla entre dues versions que caldria demostrar: una d’elles diu que les seves restes són sota l’asfalt de l’Ajuntament de València, on hi havia el convent dels franciscans que custodiava els seus ossos i que va ser enderrotat a finals del segle XIX. Una altra, tot i que no està documentada, és que a mitjan segle XIX fossin traslladats al convent de la Puritat i Sant Jaume juntament amb les d’Abu-Zayd, darrer governador almohade de València.
L’abadessa finalment ha autoritzat les anàlisis
Saladié ha lluitat anys per obtenir els permisos que calien per accedir al convent de clausura de la Puritat i extreure i analitzar mostres d’ADN de les restes òssies dels tres esquelets que hi ha a una urna custodiava per les monges i, potser, confirmar que un d’ells fos el de l’infant Pere. Finalment, i després de moltes negatives anteriors, sor María Mercedes Orts, abadessa del convent, li va obrir les portes amb un gran interès.
Després d’això, Saladié va contactar amb el Servei de Genòmica de la UPF a través dels Mossos d’Esquadra, ja que tots dos col·laboren des de fa temps per aprofitar els seus àmbits d’expertesa, per exemple en la identificació de restes de fosses comunes de la guerra civil espanyola. Ara és moment de veure si les restes són, com diuen les monges clarisses, les d’Abu-Zayd i dos dels seus fills; o si unes d’elles són les de l’infant Pere.
Les mostres ja han estat extretes i caldrà esperar els resultats
Finalment, a mitjans de juny de 2023, una expedició va anar a València a extreure mostres d’ADN del esquelets, amb totes les facilitats per part de les monges. Els esquelets –parcials– van ser extrets de l’urna de fusta, molt deteriorada, es van netejar i se’n va fer inventari de les peces, que van ser separades en diverses capses. En aquest procés també se’ls van extreure mostres de les parts més apropiades per als anàlisis d’ADN.
Ara falta esperar els resultats de les anàlisis, que Saladié espera que esclareixin si hi ha parentiu o no entre els cranis. A més, en el cas de l’infant Pere, es coneix l’ADN de la seva mare, Blanca d’Anjou, enterrada al monestir de Santes Creus, de manera que es podrien fer comparacions. Des del Servei de Genòmica de la UPF, però, rebaixen les expectatives perquè les mostres, d’entre 700 i 800 anys, estan força deteriorades, i també perquè una comparació amb garanties és difícil.
En aquests moments, el laboratori ultima les extraccions d’ADN i, un cop validades, començaran a analitzar-se amb la tecnologia i l’estratègia més adients segons la sensibilitat de l’ADN. Un procés que pot allargar-se més o menys ja que depèn del sistema, del que trigui la comparació entre les mostres… Així doncs, s’esperen resultats durant els propers mesos.
