Sembla cosa de llegendes d’alquimistes medievals, però si bé no s’ha aconseguit convertir l’aigua en or, un equip de científics ha aconseguit que es converteixi en un material brillant i amb un color metàl·lic daurat. El secret ha estat formar una petita capa d’aigua al voltant de metalls alcalins que comparteixen electrons. De fet, aquest estat metàl·lic de l’aigua ha durat només uns quants segons, però l’important és que no han fet falta les pressions altes que normalment es necessiten per convertir materials no metàl·lics en metalls conductors de l’electricitat. Aquest avenç, molt més important del que pugui semblar d’entrada, ha estat publicat a la revista ‘Nature’.
La teoria afirma que, amb prou pressió, la majoria de materials es poden convertir en metàl·lics, ja que els seus àtoms o molècules s’apropen tant que comencen a compartir electrons de la darrera capa de valència i, per tant, condueixen l’electricitat. De fet, el que sabem de planetes com Urà o Neptú indica que, al seu centre, hi podria haver aigua metàl·lica, i també que l’hidrogen metàl·lic podria ser un superconductor sense cap resistència. Ara bé, convertir l’aigua en un metall demanaria una pressió d’uns 15 milions d’atmosferes, fora de l’abast de cap laboratori… o això es pensava fins ara. Els investigadors van pensar que, si s’enduia electrons de metalls alcalins, es podia aconseguir el mateix sense necessitat de pressió.
El problema és que els metalls alcalins tendeixen a reaccionar de manera explosiva quan se’ls barreja amb aigua. Així doncs, es va preparar l’experiment de manera que la reacció fos prou lenta com per no provocar una explosió: es va omplir una xeringa de sodi i potassi, una barreja líquida a temperatura ambient, i es va posar en una cambra al buit. Després es va fer servir la xeringa per formar gotes de la barreja dels dos metalls i se les va exposar a petites quantitats de vapor d’aigua. L’aigua es va condensar a cada gota, formant una capa d’una desena part d’un micròmetre de gruix, i els electrons dels metalls es van escampar per l’aigua fent que, al cap de res, s’hagués tornat daurada. Les observacions d’aquests reflexos daurats, a més, corresponien amb els esperats en l’aigua metàl·lica.
