Un equip d’investigadors afirma que ha obtingut ADN humà i fer anàlisis genètiques detallades de l’aire, d’una petjada a la platja i fins i tot de l’aigua del mar. Aquesta fita, presentada en un article publicat a ‘Nature Ecology & Evolution’, és espectacular des del punt de vista científic però, des de l’ètic, genera dubtes importants en camps com el consentiment, la privacitat i la seguretat, ja que significa que la nostra informació biològica es pot aconseguir pràcticament de tot arreu.
ADN de molta qualitat
Aquest estudi va començar amb l’ús d’ADN obtingut del medi ambient per estudiar tortugues de mar d’espècies amenaçades, però l’article revela que l’ADN humà aconseguit és de tanta qualitat que fins i tot es van identificar mutacions genètiques relacionades amb malalties i determinar l’origen genètic de les poblacions que vivien a prop de la platja on es van recollir les mostres.
Gràcies a la tecnologia, doncs, ara podem considerar que les nostres dades més personals són de lliure accés al medi ambient i qualsevol persona podria aconseguir-les, fent servir tècniques que fins ara s’empraven per fer el seguiment d’espècies protegides. El fet, però, és que les cèl·lules de la pell, la saliva, la suor i la sang poden ser una font d’ADN que serveixi per als humans, ja sigui per a investigacions policials, monitoritzar la salut de la població o aprofundir en el nostre coneixement del passat.
Preocupació pel possibles usos il·legítims
Això, és clar, si es fa servir correctament. D’altra banda, aquesta capacitat podria servir per recollir dades, fer seguiments genètics d’individus o grups, seguir els moviments d’una persona i aconseguir molta informació privada. Així doncs, el problema que podria suposar és enorme. A més, és difícil de controlar, perquè deixem ADN a l’entorn contínuament i, per tant, no és possible demanar el consentiment.
Per tot plegat, sembla que és necessari aplicar l’ètica i també regular aquest ADN obtingut accidentalment per tal que no pugui ser incorporat a bases de dades ni comparat amb les dades disponibles als bancs genètics, cosa que suposaria un atac directe a la intimitat de les persones.
En aquest estudi, de fet, i demanant permís, aquestes mostres accidentals van permetre determinar si corresponien a homes o a dones i establir la població genètica de què provenien. Així doncs, el potencial d’usos maliciosos d’aquesta capacitat sembla molt gran i, per tant, caldria establir normes clares per evitar que se’n faci un ús il·legítim.
