Dos nous mètodes permeten aïllar i analitzar ADN obtingut directament de l’aire. Aquestes tècniques, que podrien permetre estudiar i protegir molt millor animals i ecosistemes en perill, són fruit del treball de dos grups d’investigadors de Dinamarca, el Regne Unit i el Canadà, que han aconseguit identificar diverses espècies a partir de mostres d’aire.
Tots els éssers vius deixen material genètic, anomenat ADN ambiental, quan orinen, defequen, sagnen o perden pell o pèl. Tot i que fins ara aquestes restes s’havien pogut trobar i seqüènciar a l’aigua, permetent seguir algunes espècies, a l’aire és molt més complicat, ja que aquestes restes queden molt més escampades. Ara, però, de manera independent, dos equips han trobat maneres de fer-ho que permeten identificar els animals que hi ha a prop.
En un cas, l’equip britànico-canadenc va poder distingir 25 espècies d’animals a partir de l’ADN de l’aire. Pel que fa a l’equip danès, va poder identificar 49 espècies de vertebrats, 30 dels quals eren mamífers i la resta aus, amfibis, rèptils i peixos. En el segon cas, es va fer servir un ventilador per dur aire fins a un filtre que va extreure l’ADN i el va copiar abans de seqüenciar-lo i comparar-lo amb una base de dades de referència.
En el cas de l’equip britànicocanadenc, fins i tot va aconseguir trobar espècies de fora del zoo on va fer els experiments, com ara l’eriçó euroasiàtic. A Dinamarca, va passar el mateix amb l’esquirol roig. Així doncs, els tests demostren que aquest mètode no invasiu pot ser molt útil per detectar la presència d’espècies, especialment si estan amenaçades o són difícils d’observar, per exemple, per la inaccessibilitat del seu hàbitat.
Així doncs, ja ni tan sols caldrà trobar rastres visibles d’una espècie per saber que ha estat allà, si no que es podrà saber simplement per mostres d’aire. Un fet que podria canviar totalment el seguiment d’espècies i ajudar no nomes al monitoratge d’espècies en perill sinó també a detectar-ne d’invasores. Un salt qualitatiu que pot ser revolucionari.
