Troben els banys àrabs d’Ascó, de més de mil anys d’antiguitat, en bon estat de conservació

Una parella d’historiadors d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, ha trobat els banys àrabs de l’època andalusina del municipi. Es calcula que es van construir fa més d’un miler d’anys i estan en un gran estat de conservació. És una troballa destacada tenint en compte que a Catalunya només es conserven els banys àrabs de Tortosa i n’hi ha una vintena més a tot l’estat espanyol. L’estructura conté les tres cambres, d’aigua calenta, gelada i temperada, les portes d’accés entre elles i els cinc llanternons de llum i ventilació a cada estança. Els historiadors buscaven un molí d’oli antic que estava documentat a tocar dels banys sarraïns. Són de propietat privada i han tingut altres usos com a celler o estable.

Els historiadors Felip Fucho i Montse Ortiz seguien el rastre de les cròniques del sarraí Al-drisi i d’altres documents de l’època cristiana per trobar un antic molí d’oli que estava documentat a tocar dels banys àrabs d’Ascó. En aquestes cròniques històriques sobre el recorregut de l’Ebre entre Tortosa i Saragossa, es parla dels territoris musulmans de les Terres de l’Ebre i hi apareix Ascó (Adkun). L’estudi de Fucho i Ortiz assenyala que aquell Adkun tenia “gran transcendència” per tots els elements andausins que se’n conserven. Encara es pot resseguir la fortalesa –rehabilitada com a edificació cristiana després– i la moreria, “la vila de dins” com es coneix al poble. Ascó també conserva l’única mesquita de l’Estat que no va ser reconvertida en edifici religiós com marcaven els cànons eclesiàstics. Es tracta a més d’una mesquita de tres voltes, un únic estament inferior a la de cinc voltes de Tortosa que era Kura. També Adkun i Turtuixa eren els dos únics municipis on hi havia Cadi, la figura judicial més important de l’època. A Ascó també està localitzada la maqbara (el cementiri), i ara els banys, sarraïns. “Tot plegat ens fa sospitar de la transcendència militar, política, religiosa, econòmica i d’oci que refermarien l’alt nivell d’Askun, com una espècie de subdelegació del govern andalusí que hauria estat Ascó”, ha destacat Fucho.

L'entrada a dues des les cambres dels banys àrabs d'Ascó amb l'historiador Felip Fucho entrant en una d'elles | ACN
L’entrada a dues des les cambres dels banys àrabs d’Ascó amb l’historiador Felip Fucho entrant en una d’elles | ACN

Buscant el molí d’oli, Fucho i Ortiz van trobar les tres cambres dels banys àrabs –d’aigua freda, temperada i calenta–. Fan 11 metres de llargada, 3 metres d’amplada i 4 d’alçada, i estan construïdes amb la “tipologia clàssica” de les voltes de canó, amb pedra recoberta de morter de calç. En una de les estances fins i tot es conserva un fragment de pintura original de color blanc. Les tres zones estan comunicades per unes portes. Entre la primera i la segona es va tapiar posteriorment i és que aquesta cambra es va modificar per guardar-hi oli. Hi ha les tines per decantació i cinc boques d’entrada fetes amb pedra. També es van construir tines a les dues cambres següents no encara es conserven restes d’oli. Al sostre de cada sala hi ha cinc llanternons amb tancament circular per on entrava la llum i es podien ventilar, si calia, les estances hermètiques. Estaven protegides amb alabastre, una pedra semblant al marbre, blanca i translúcida. Com ha apuntat l’historiador, els banys sarraïns es completaven amb dues sales més, la de la caldera i la llenya i la de vestuaris. Fucho no descarta que aquests elements puguin aparèixer si es fan més prospeccions, ja que els banys estan situats sota un solar, a tocar de la via del tren.

L'historiador Felip Fucho mostrant les restes cromàtiques en una de les voltes dels banys àrabs descoberts a Ascó | ACN
L’historiador Felip Fucho mostrant les restes cromàtiques en una de les voltes dels banys àrabs descoberts a Ascó | ACN

Els historiadors fan una primera estimació sobre la data en què es podrien haver construït, cap a l’any 950, fa més d’un miler d’anys. “És en aquesta data que es fa un procés d’incentivació d’arribada de població en aquesta zona i podria ser que aquests banys tinguessin aquest sentit”, ha apuntat Felip Fucho. De fet és entre els anys 1148 i 1150 que els cristians reconquisten aquestes poblacions ebrenques i per tant la construcció dels banys àrabs d’Ascó ha de ser anterior a l’any 1100, com a mínim. La descoberta s’ha explicat als propietaris, al municipi (en una conferència) i a l’Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat. “Esperem que posin fil a l’agulla i caldrà veure com es gestiona. Caldrà tenir mà esquerra”, ha animat l’historiador. Per fer-les visitables, caldrà fer un procés de restauració i “si més no, de neteja” perquè fa 500 anys que no s’usen i després han tingut altres funcions i acumulen molts sediments. No es poden gaudir en la seva dimensió completa.

Nou comentari