La sonda orbital sud-coreana ‘Danuri’ ha ens ha dut imatges espectaculars de la Lluna i també de la Terra. En aquesta primera missió al voltant del nostre satèl·lit que ha posat en marxa el país asiàtic, l’Institut de Recerca Aeroespacial de Corea (KARI) va començar a orbitar-lo el passat mes de desembre i ho continuarà fent durant pràcticament un any.
Les fotografies enviades per la missió sud-coreana estan fetes des d’una alçada de 100 quilòmetres sobre la superfície lunar i, a més de ser d’una gran bellesa, serviran per elaborar mapes de recursos com ara l’aigua i, també, per triar possibles zones d’aterratge per a les missions Artemis de la NASA, que volen tornar a portar humans a la Lluna el 2024.
La ShadowCam, una mirada a la part més fosca de la Lluna
Corea del Sud, de fet, ha estat un aliat dels Estats Units des de l’inici de la Guerra Freda, i un dels darrers exemples d’això és la signatura dels Acords Artemis, el 2021. La sonda ‘Danuri’, de fet, no només va ser posada en òrbit per un coet Falcon9 de SpaceX en un llançament fet des de Cap Canaveral sinó que, a més, entre els sis instruments que duu hi ha la ShadowCam, finançada per l’agència espacial nord-americana. L’objectiu d’aquesta càmera és aconseguir imatges de les zones properes als pols lunars que es troben permanentment a l’ombra, per ajudar els investigadors a detectar la presència de gel i fer mapes del terreny, entre d’altres.
És per això que és centenars de cops més sensible que les càmeres que hi ha al Lunar Reconnaisance Orbiter de la NASA, cosa que li permet obtenir fotografies molt detallades d’un entorn fosquíssim. Un exemple són les imatges que ha fet del cràter Shackleton, una de les zones de la Lluna que es troba en una foscor perpètua. Si fins ara només se n’havia aconseguit veure la vora, la ShadowCam de la ‘Danuri’ ha aconseguit mostrar-nos-en l’interior i fins i tot el fons.
Una gran passa per a Corea del Sud
Per a Corea del Sud, però, la sonda és molt més que això, ja que ha servit per demostrar el potencial del país per a l’exploració espacial i el bon funcionament d’algunes de les tecnologies que ha desenvolupat amb aquesta finalitat. Durant els propers anys, de fet, esperen poder fer aterrar un vehicle d’exploració a la superfície de la Lluna.
