Un equip de científics ha resolt un dels misteris més grans dels quàsars, els objectes més brillants i poderosos de l’univers. En un article publicat a ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’, revelen un dels secrets que més havia intrigat els investigadors des del seu descobriment, fa 60 anys: què els origina. Segons sembla, són encesos per la col·lisió de galàxies, en un descobriment que posa fi a un dels enigmes més grans de la investigació del cosmos.
Brillants com un bilió d’estrelles
Els quàsars poden arribar a brillar tant com un bilió d’estrelles que ocupin l’espai del nostre sistema solar. Què produïa una activitat tan intensa, però, havia estat desconegut fins ara, que gràcies a les observacions del Telescopi Isaac Newton de La Palma (Illes Canàries) s’han pout veure estructures distorsonades a les regions exteriors de les galàxies que contenen quàsars.
Normalment, les galàxies tenen forats negres supermassius al centre. A més, també tenen grans quantitats de gas però, la majoria de vegades, orbita molt lluny seu i, per tant, no és al seu abast. Quan dues galàxies xoquen, però, el gas pot arribar al forat negre del centre i, just abans de ser devorat, allibera quantitats enormes d’energia en forma de radiació, cosa que dóna als quàsars la seva brillantor característica.
Esbrinant-ne l’origen
Aquest fenomen pot tenir efectes cataclísmics en galàxies senceres, ja que pot expulsar-ne tot el gas i impedir que s’hi formin estrelles noves durant milers de milions d’anys. Fins ara, però, no s’havien obtingut dades amb aquest nivell de precisió, comparant observacions de 48 quàsars i les seves galàxies amb imatges de més de 100 galàxies sense quàsars, cosa que ha permès arribar a la conclusió que les primeres tenen el triple de probabilitats d’estar interactuant o xocant amb altres galàxies.
El futur de la nostra galàxia
Tot plegat suposa un salt endavant molt important en la comprensió dels quàsars, un dels fenòmens més extrems de l’univers i, probablement, el que passarà a la Via Làctia quan xoqui amb la galàxia d’Andròmeda d’aquí uns 5.000 milions d’anys. A més, a causa de la seva brillantor, es poden veure a moltíssima distància i, per tant, permeten veure alguns dels primers temps de la història de l’univers.
