El llançament de la missió Artemis I de la NASA suposa l’inici oficial d’un nou capítol de l’exploració humana de l’espai. Aquest dimectres 16 de setembre de 2022, a les 01:50 hora local –07:50 hora catalana– el coet SLS i la càpsula Orion s’han enlairat del Centre Espacial Kennedy de cap Canaveral (Florida). El seu destí és la Lluna, però el seu objectiu final és més enllà: Mart, on la NASA vol aconseguir dur humans tan aviat com pugui.
El llançament, que s’ha pogut seguir en directe pel canal de Youtube de la NASA, suposa l’estrena oficial del Space Launch System (SLS), el nou coet de la NASA, i també de la càpsula Orion, que en aquesta ocasió no duu tripulació però que ho farà a partir de la propera missió, l’Artemis II, que es llançarà el 2024. La següent, l’Artemis III, hauria de ser la missió que dugui la primera dona i la primera persona no-blanca a la Lluna, en el que suposarà la primera visita de la humanitat al nostre satèl·lit des de 1972, quan hi va anar l’Apol·lo XVII.
Diversos endarreriments
De moment, però, i quan ha passat una dècada des que es va cancel·lar el programa del Transbordador Espacial, la NASA ha posat a prova en una missió real el seu substitut. L’Artemis I hauria d’haver fet cap a la Lluna el passat mes d’octubre però, per diverses raons, s’ha anat posposant.
Després d’haver-se enlairat amb èxit, en aquests moment la NASA continua seguint les diverses fases de separació de propulsors i canvis en els motors. Un cop acabat aquest procés, que durarà pràcticament una hora, caldrà esperar un altre mes i mig per veure si la protecció contra les altes temperatures d’entrada a l’atmosfera també funcionen bé, confirmant que comença una nova era per a l’exploració de l’espai protagonitzada, un altre cop, pels viatges tripulats fora de la Terra.
Una missió per provar el sistema d’exploració de l’espai profund
Finalment, doncs, la missió Artemis I ha sortit camí de la Lluna, l’objectiu inicial d’aquest nou projecte que ha d’acabar amb la humanitat trepitjant, per primera vegada, un altre planeta. Aquesta vegada, però, la meta és força més humil: la nau farà una volta al nostre satèl·lit, descrivint un gran arc, i després tornarà a la Terra, caient a l’oceà Pacífic d’aquí aproximadament sis setmanes. Així, es provarà el funcionament de que hauria de ser el cor de les properes missions d’exploració de l’espai profund de l’agència espacial nord-americana.
D’una banda hi ha el coet SLS, el més potent que ha creat mai la NASA, superant fins i tot els Saturn V, que van dur l’home a la Lluna durant les missions Apol·lo dels anys 60 i 70. Està format per una fase central de 65 metres d’alçada, amb combustible i quatre motors molt potents, i dos propulsors laterals de 55 metres d’alçada que han donat un impuls extra al coet durant els primers dos minuts per tal que alcés el vol. De l’altra, la càpsula Orion, on viatjaran les futures tripulacions del programa Artemis, conté un mòdul de servei que duu el segell de l’Agència Espacial Europea (ESA) i un escut tèrmic basat en els del programa Apol·lo, redissenyat per assegurar una reentrada sense problemes a l’atmosfera de la Terra.
