L’estudi de les mostres de roca que va dur a la Terra la nau xinesa Chang’e 5 estan produïnt un bon número d’articles científics sobre el passat de la Lluna. Entregades el desembre de 2020, són les primeres roques noves que es poden analitzar en 40 anys d’ençà de les que van obtenir del nostre satèl·lit les missions Apol·lo de la NASA i les Luna de la Unió Soviètica.
Un repunt enorme en la recerca
Si durant els darrers sis mesos s’havien publicat uns sis articles fruit de l’anàlisi de les mostres, la revista ‘Nature’ assenyala que, durant la Conferència de Ciència Lunar i Planetària que va tenir lloc la setmana passada a Houston (Estats Units), en sessió sobre les missions xineses al satèl·lit se’n van presentar una dotzena més.
Citant Clive Neal, un geocientífic de la Universitat de Notre Dame que ha col·laborat en l’anàlisi de les mostres, la revista explica que “hi ha molts investigadors xinesos joves involucrant-s’hi”. Pel que fa a l’abundància d’estudis, afirma que, en comparació amb les roques passades, aquestes són “una finestra a una era molt diferent del magmatisme lunar”.
Quan diem “mostres”, hem de tenir en compte que la Chang’e 5 va tornar a la Terra 1,7 quilos de basalt d’una gran planura volcànica del nord de la Lluna. L’indret, precisament, va ser triat amb l’esperança que les roques fossin més joves que les dutes per nord-americans i soviètics i mostressin com era la Lluna quan s’havia començat a refredar però encara tenia activitat volcànica.
El juliol passat, l’Administració Espacial Nacional Xinesa (CNSA) va posar les primeres mostres a disposició dels científics: 17,5 grams a repartir entre 31 projectes triats d’entre 85 sol·licituds. A l’octubre, dos equips diferents van calcular que les roques tenien entre 1.960 i 2.000 milions d’anys d’antiguitat, confirmant que, com a mínim aleshores, encara hi havia volcans actius. Què els alimentava, però, és una pregunta més complicada.
Un misteri pendent de resoldre
Una de les teories més avançades diu que la calor produïda per alguns elements radioactius del mantell lunar podria haver-lo alimentat. L’anàlisi dels basalts lunars, però, no ho indica. Una altra possibilitat era que el mantell tingués prou aigua com per reduir la temperatura de fusió dels materials i fer més fàcils les erupcions, però l’estudi de les roques apunta que es van formar en un lloc relativament sec.
Així doncs, de moment, no hi ha cap solució a la vista sobre aquest misteri, que ha sorprès molt els científics i que demostra com de poc sabem, de fet, de la nostra veïna més immediata. Els científics consultats per ‘Nature’ esperen que les futures anàlisis de les mostres de la Chang’e 5 mostrin que venen d’una font rica en elements generadors de calor.
El fet que continguin molt de titani, que apunta a un origen a les profunditats del mantell lunar, podria ajudar a resoldre aquest gran buit de coneixement. Els investigadors estan explorant totes les possibilitats que se’ls acuden, aprofitant una gran oportunitat per a la Xina d’obrir camí en aquest camp de la ciència, que podria continuar creixent durant la propera dècada, quan s’espera que noves missions duguin mostres no només de la Lluna, aquest cop del Pol Sud, sinó també de Mart.
