A centenars d’anys-llum de nosaltres, hi ha un planeta on a la meitat on sempre és de nit hi cau una pluja de ferro fos, que es condensa amb la diferència de temperatura amb la meitat on sempre és de dia, on són altíssimes. A la revista ‘Astrophysical Journal Letters’, a més, un equip d’investigadors explica com aquest indret és encara més extrem del que es creia fins ara. Segons les darreres observacions, l’atmosfera del planeta, anomenat WASP-76b, també conté sodi i calci ionitzat i és més calenta del que es pensaven.
Tot plegat s’ha aconseguit descobrir gràcies a les observacions dels radiotelescopis. En aquest cas concret, WASP-76b, que té la mida aproximada de Júpiter i es troba a 640 anys-llum de la Terra, és molt a prop de la seva estrella, orbitant-la cada 20 hores i rebent moltíssima més energia que no pas el nostre. La presència de calci ionitzat, a més, apunta a que podria tenir uns vents fortíssims a la part superior de l’atmosfera. Segons els darrers càlculs, la temperatura a la meitat il·luminada del planeta és de més de 2.400ºC mentre que, a l’altra, és de “només” 1.300ºC. Així, quan aquests forts vents duen el ferro evaporat d’una banda a l’altra del planeta, fan que es condensi i caigui en forma de pluja.
Aquest darrer descobriment és un exemple més de la gran varietat de planetes que hi ha a l’Univers, que orbiten una gran varietat d’estrelles, i fins i tot dues o tres, com s’ha descobert recentment. Els planetes petits i rocosos, els enormes gegants gasosos, que poden ser més grans que Júpiter, planetes glaçats que fan òrbites que els duen molt lluny de les seves estrelles i altres, com aquest, que assoleixen unes temperatures que fan que, com en aquest cas, hi hagi ferro en estat gasós a l’atmosfera.
