A Europa, una de les llunes de Júpiter, hi ha un oceà d’aigua salada sota una capa de gel molt gruixuda que podria ser habitable. Una connexió entre el comportament d’aquest glaç i de la capa de gel de Grenlàndia, a la Terra, apunta a aquesta possibilitat, segons un estudi publicat a ‘Nature Communications’.
Un misteri per resoldre… fins ara
La superfície de gel d’Europa fa dècades que intriga els científics, amb grans carenes de més de 300 metres d’alçada separades per valls la formació de les quals sempre ha estat un misteri. Estudiant la capa de gel de Grenlàndia, però, per veure com l’afectava el canvi climàtic, un equip d’investigadors ha observat una versió semblant però molt més petita i, també, entendre com es van crear.
En el cas de la Terra, aquesta carena doble es fa formar per la fractura del gel al voltant d’aigua que s’estava tornant a congelar a l’interior del gel, i la pressió d’aquestes bosses d’aigua n’explica el relleu. Si això passa al nostre planeta, van pensar els investigadors, també podria passar sota el glaç d’Europa i, per tant, crear entorns potencialment habitables.
Una de les maneres com aquest procés podria tenir lloc a la lluna de Júpiter és si l’aigua de l’oceà que hi ha a sota és empès cap al gel a través de fractures, i això voldria dir que hi ha molta més activitat del que es pensava. En aquest intercanvi d’aigua pujant cap amunt, els nutrients de l’oceà podrien barrejar-se amb els que arriben de l’espai, i això podria estar passant pràcticament a tot el planeta.
Missions futures
Les dades recollides a Grenlàndia podrian servir per, quan es tinguin dades més exactes d’Europa, poder fer comparacions, tenint en compte que la temperatura, la química i la pressió del satèl·lit jovià són diferents. Properament, tant una missió de l’Agència Espacial Europea com una de la NASA visitaran la lluna. Aquesta darrera tindrà un radar que podrà travessar el gel, aconseguint dades de què hi ha a sota i, potser, permetent comprovar aquesta teoria.
