Per primer cop a la història, un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la Universitat de Harvard han observat com una estrella ‘devorava’ un planeta. Tal com expliquen en un article publicat a la revista ‘Nature’, aquest fenomen ha tingut lloc a 12.000 anys-llum, a la constel·lació de l’Àguila, on un planeta de la mida de Júpiter ha estat consumit pel seu astre. És el mateix destí, de fet, que espera a la Terra d’aquí aproximadament 5.000 milions d’anys.
Un seguiment ‘en temps real’
Fins ara, els astrònoms havien vist planetes com aquest just abans i just després de ser destruïts per una estrella, però mai no s’havia pogut observar ‘en temps real’. Un fet molt important perquè, tot i que se sabia que això passa, i que li passarà al nostre planeta, no es tenia informació de primera mà d’aquest procés, que té lloc quan una estrella comença a quedar-se sense combustible i es converteix en una gegant vermella, augmentant moltíssim de volum i ‘devorant’ tota la matèria que troba al seu pas, planetes sencers inclosos.
Els astrònoms no tenien clar què havien vist
En aquest cas, els astrònoms van detectar com una estrella emetia flaix de llum blanca i molt calenta, 100 cops superior a la habitual, que va durar una setmana i que va anar seguida d’una senyal més freda i que va durar més temps. Tot i que aquesta observació es va fer el maig de 2020, van caldre moltes investigacions per determinar què havia passat exactament.
Gràcies a les dades de diversos telescopis, i especialment a les observacions en infraroigs, s’ha pogut concloure que el que es va observar era, efectivament, com una estrella creixia fins a consumir un planeta. En aquest espectre, s’ha pogut veure una brillantor que durava molt més que no pas l’explosió de l’espectre visible i que prové de la pols resultant de la destrucció d’aquell món llunyà. Un cop d’ull al destí final del nostre planeta que tindrà lloc, però, en un moment en què és molt probable que la humanitat faci molt de temps que s’hagi extingit.
