L’octubre de 2022, com va informar en el seu moment ‘Món Planeta’, l’explosió de raigs gamma més intensa de què hi ha constància va il·luminar gran part de la Via Làctia. Ara, un equip d’investigadors del projecte italo-britànic-americà Swift ha publicat un estudi que aporta moltes més dades sobre què va passar exactament en aquell esdeveniment còsmic les imatges dels quals mostren una mena de ‘diana’ envoltada d’un gran halo.
Un esdeveniment que es produeix un cop cada 1.000 anys
Segons els experts, aquesta explosió de raigs gamma, o GRB per les seves sigles en anglès, va ser 10 cops més brillant que cap altra que s’hagués vist fins aleshores. Anomenada GRB 221009A, es calcula que només es produeix un esdeveniment d’aquesta magnitud cada aproximadament 1.000 anys, de manera que els astrònoms van ser molt afortinats de poder-lo observar.
Les GRB són les explosions més violentes de l’univers i, en un moment, poden alliberar més energia de la que alliberaria el Sol durant 10.000 milions d’anys. Es considera que són el resultat de la mort d’estrelles gegantines, que esclaten en forma de supernoves al final de la seva vida. En aquest cas, va ser encara molt més intensa de les que s’havien vist fins ara i, gràcies a això, els investigadors han pogut analitzar-la en detall i aprendre molt de la física que regeix la seva ona expensiva.
Moltes més dades i molt millors del que és habitual
Tot i que el projecte Swift compta amb l’Observatori Swift Neil Gehrels, un telescopi espacial creat especialment per estudiar les GRB des de l’espai, en el moment en què es va produir aquesta no la va poder veure, si més no al principi, perquè la Terra era enmig. Al cap de 55 minuts, però, l’òrbita del satèl·lit li va donar una visió clara que li va permetre tant detectar-la com crear-ne imatges d’una gran bellesa i un gran valor científic.
L’explosió va il·luminar una gran quantitat de la pols que hi ha a la galàxia, i aquesta gran brillantor va permetre obtenir moltes més dades i molt millors del que és habitual. Tant, que la informació recollida supera els models bàsics de la física de les GRB que s’havien fet servir fins ara. Així, suposa una oportunitat per estudiar-les amb molt més detall i, per bé que hi ha moltíssimes dades i les anàlisis van ser molt complicades, han permès estudiar aquests fenòmens com mai no s’havia pogut fer fins ara.
