El mòdul lunar Vikram i el ‘rover’ Pragyan, que només fa dues setmanes que van arribar a la Lluna com a part de la missió índia Chandrayaan-3, ja ha fet descobertes molt interessants a la Lluna. Així doncs, l’Organització de Recerca Espacial Índia (ISRO) ha tingut un gran èxit en la seu primer passeig lunar, obtenint resultats sorprenents que han estat recollits en un article a ‘Nature’.
Ara mateix, tant el Vikram com el Pragyan es troben ‘adormits‘ perquè, amb la nit, no poden carregar les bateries solars. S’espera que tornin a entrar en funcionament el 22 de setembre però, de moment, ja han donat prou informació als científics com per fer que estiguin alhora sorpresos i emocionats.
Els electrons de la ionosfera lunar
En primer lloc, el Vikram va mesurar la densitat i la temperatura de la ionosfera lunar, decobrint una barreja d’ions i electrons en la capa de 100 quilòmetres de gruix de plasma carregat que envolta la superfície de la Lluna al Pol Sud. La seva densitat varia entre els 5 milions i el 30 milions d’electrons per metre cúbic durant el dia, en comparació al milió d’electrons per centímetre cúbic de la ionosfera terrestre, i fluctua durant el dia. Això és important perquè podria afectar els sistemes de comunicació i navegació dels humans que visquessin a la Lluna, però les densitats fan que els endarreriments potencials siguin, segons els científics, “mínims”.
La temperatura del subsòl
D’altra banda, comprendre el sòl lunar, inclosa la seva temperatura i la conductivitat, serà important per establir presència humana permanent a la Lluna, ja que els materials de la Lluna són un recurs important per a la construcció. El Vikram va examinar la temperatura sota la sueprfície i va observar com, a 8cm de profunditat, la temperatura és uns 60ºC menor que a dalt. No obstant això, la temperatura de superfície sembla més alta que la que havia indicat el Luna Reconaissance Orbiter de la NASA el 2009, massa com perquè el gel sigui estable.
‘Llunatrèmols’ o asteroides?
El Vikram, a més, també duu un sismògraf, i una de les vibracions que va captar ha despertat l’interès dels científics. Pel que sembla, és un petit esdeveniment sísmic que va durar uns quatre segons i que podria deure’s a un ‘llunatrèmol’ o bé a l’impacte d’un meteorit. Tot i que aquests fenòmens són coneguts i habituals a la Lluna, caldria una xarxa sísmica de gran abast i observacions a llarg termini per entendre exactament què passa.
El descobriment de sofre sorprèn els científics
Finalment, les proves del Pragyan també confirmen, sense cap dubte, que hi ha sofre a la superfície lunar, a prop del Pol Sud, juntament amb l’alumini, el silici, el calci i el ferro que s’hi ha trobat, entre altres elements. El que sorprèn del sofre és que, com que és volàtil, normalment no s’espera trobar-ne, i confirmar que n’hi ha més molt important perquè és un element clau de la roca fosa. Això fa pensar que la Lluna primitiva estava envoltava de roca fosa i que, quan es va cristal·litzar, va formar la superfície del satèl·lit.
No obstant això, també és possible que el sofre vingués d’asteroides caiguts a la Lluna i que, per tant, caldria mesurar-ne les concentracions més vegades i a indret diferents de la Lluna per, unint les dades obtingudes a les de les missions Apol·lo de la NASA, entendre millor la geoquímica lunar.
