Encèlad, una de les llunes de Saturn, té tot el que els científics creuen que necessita perquè s’hi desenvolupi la vida. En una comunicació a la conferència de tardor de la Unió Geofísica Americana (AGU), l’investigador Yasuhito Sekine, de l’Institut de Tecnologia de Tòquio (Japó) va informar del descobriment de fòsfor en aquest món relativament proper, la darrera de les peces que es consideren imprescindibles perquè sigui habitable i que fa que augmenti la intriga de si, finalment, Encèlad resultarà ser l’indret més proper a la Terra on hi ha organismes vius.
El fòsfor, una peça essencial
El fòsfor és un element crucial per a la vida tal com l’entenem els humans perquè serveix per construir tant l’ADN com l’ARN. I segons les dades enviades per la sonda Cassini de la NASA, Encèlad no només en té sinó que en podria tenir en concentracions milers de cops superiors a les dels oceans del nostre planeta. Aquest element, de fet, podria ser molt abundant a la majoria de planetes i llunes glaçades, cosa que, creu Sekine, augmentaria moltíssim les probabilitats de trobar vida en aquests indrets.
Encèlad, el gran candidat a tenir vida
En el cas d’Encèlad, de fet, fa temps que és molt amunt a la llista de llocs on es podria trobar vida. És una esfera de gel gegantina que, a sota, té un oceà d’aigua salada. D’algunes esquerdes al glaç, a més, en surten grans gèisers de vapor i fragments de gel que es propulsen fins a l’espai i on, fins i tot, s’hi han detectat molècules orgàniques. L’únic que faltava era el fòsfor, un element que a la Terra és poc abundant i la disponibilitat del qual, de fet, sovint determina el ritme a què prolifera la vida.
Els gèisers de la lluna també expulsen fòsfor
Per resoldre aquest dubte, Sekine i el seu equip van fer servir les dades de la Cassini. Abans d’acabar la seva missió estavellant-se a la superfície de Saturn el 2017, la sonda va recollir dades químiques de les partícules del conegut com a anell E del planeta, un halo de material provinent, precisament, dels grans gèisers d’Encèlad. És aquí on van trobar fosfat de sodi, un compost que, segons els seus càlculs, deu ser milers de cops més abundant a l’oceà d’aquesta lluna del que ho és als mars de la Terra.
La seva formació, creuen, deu provenir de la reacció entre l’aigua salada i un mineral fosfatat anomenat apatita, present a les conegudes com a condrites carbonàcies, un tipus de meteorits considerats un element clau per a la formació de la vida precisament pels compostos que conté. L’apatita, justament, podria ser present en molts altres móns oceànics glaçats. Si fos així, també hi podria haver grans quantitats de fòsfor i, per tant, la probabilitat que hi hagués vida seria molt més alta.
Un darrer dubte que caldrà resoldre
El que confón els científics, però, és que si hi hagués vida a Encèlad segurament hauria consumit el fòsfor, com a la Terra, i n’hi hauria molt menys. Davant d’això hi ha dues respostes possibles: o bé aquesta lluna té tot el que li cal per a la vida però, per alguna raó, no hi ha aparegut, o bé sí que té vida, però d’un tipus o en unes quantitats que consumeixen el fòsfor a un ritme molt lent.
