Les observacions fetes per un radiotelescopi xinès podrien capgirar les teories establertes sobre com es formen les estrelles. Concretament, després d’estudiar un nucli preestelar de l’interior d’una nebulosa, un equip de científics ha arribat a la conclusió que el naixement d’aquest astre està sent 10 vegades més ràpid del que es pensava, i atribueix aquesta gran velocitat als camps magnètics febles.
Aquests camps, i la seva interacció amb la força gravitatòria, són molt difícils d’observar, ja que poden ser desenes de milers de vegades més febles que el de la Terra. Així, l’única manera de detectar-los directament és a través de l’efecte Zeeman, fa canviar l’espectre de la llum segons la força dels camps magnètics.
En un núvol de gas, l’efecte Zeeman s’ha de buscar a longituds d’ona de ràdio, de manera que calen radiotelescopis i, concretament, radiotelescopis molt grans els únics que poden proporcionar la precisió necessària. Fins el seu ensorrament, l’any 2020, es va fer servir el radiotelescopi d’Arecibo, a Puerto Rico, i la feina es va continuar i completar amb el radiotelescopi FAST, situat al sud-est de la Xina i que té un diàmetre de 500 metres.
L’objecte d’estudi va ser Lynds 1544, un embrió estel·lar del Núvol Molecular de Taure, a 450 anys-llum. Els resultats, presentats en un article a ‘Nature’, mostren la presència de camps magnètics amb un comportament que no s’ajusta a la teoria acceptada fins ara. El procés, sembla, és molt més ràpid i, per tant, hi ha factors que per força no s’han tingut en compte.
Ara, és clar, cal continuar estudiant més zones de formació d’estrelles com aquesta per veure si aquest fenomen es produeix de manera general. Si fos així, voldria dir que cal reexaminar la teoria que explica com neixen els astres i trobar un nou model o bé, si no passa sempre, entendre quines són les condicions que duen a aquesta acceleració i incloure-les en el model actual.
