Cada quinze anys, a la constel·lació de l’Ofiüc, hi ha una enorme explosió. Es tracta de la ‘nova’ RS Ophiuchi, un sistema binari en què dues estrelles molt diferents viuen una relació parasitària. A un costat, una nana blanca, una estrella consumida, petita i enormement densa. A l’altre, una gegant vermella, al voltant del qual orbita la primera i que és una estrella també vella i que es troba a les darreres fases de la seva existència.

La nana blanca absorbeix material de la gegant vermella fins que s’acaba produint una explosió | David A. Hardy & PPARC

Una relació tòxica

La gegant vermella alimenta la nana blanca, perdent hidrogen de les seves capes externes, que va a parar a la seva companya. Arribats a un cert punt, però, el flux de matèria fa que la nana blanca es sobreescalfi, per la temperatura i la pressió a què ha arribat gràcies al gas que ha absorbit. Aleshores, les capes exteriors, les noves, són expulsades en una enorme explosió termonuclear. Quan això s’acaba, la nana blanca torna a estar com el principi i el cicle torna a funcionar.

La llum de la ‘nova’ RS Ophiuchi és visible a simple vista des de la Terra | Wikimedia Commons

Detectant l’energia des de la Terra

Durant molt de temps s’ha pensat que en aquestes explosions hi havia d’haver moltíssima energia involucrada. Els telescopis MAGIC de l’illa de La Palma, a les Canàries, han registrat raigs còsmics de fins a 250GeV, entre els més energètics que s’han vist mai en una nova. En comparació, la radiació és 100.000 milions de vegades més potent que la llum visible.

Aquestes observacions es van fer gràcies a l’alerta d’altres instruments, que mesuren energia en diverses longituds d’ona. Després de l’explosió, diverses ones de xoc es propaguen pel vent estelar des de la gegant vermella i l’espai que envolta el sistema binari, accelerant les partícules que hi suren a una velocitat propera a la de la llum. De fet, sembla que els protons dels nuclis dels àtoms d’hidrogen comencen a emetre raigs gamma.

Així doncs, les noves també són una font de raigs còsmics, si més no en el seu entorn proper. Al seu costat, és clar, les supernoves, que destrueixen completament les estrelles, en produeixen molts més, però aquest tipus d’observacions són un exemple de la gran violència dels esdeveniments que tenen lloc relativament a prop de nosaltres, especialment aquests, que es repeteixen cada pocs anys.

Nou comentari

Comparteix